dimarts, 20 de setembre de 2016

Tancar portes, obrir finestres!


La vida és un seguit d'instants. Com més grans ens fem, més ràpid ens sembla que passen els anys, ni que no és cert, passats els cinquanta, és el meu cas, sembla que la vida vola, que els dies llisquin als nostres dits com la sorra del mar.
Una de les coses que més ens costa és tancar portes, no és el meu cas, amb l'edat cada cop estic per menys beneiteries, menys ganes d'aguantar segons què i a qui.
La vida és breu, cert, alguns moments i situacions, no les podem evitar, o bé no les hem d'evitar, però si es pot, evitem discutir, perdre el temps amb persones que no ens aporten res, ni moralment, ni emocionalment ni físicament.
Si passem el temps pensant per quin motiu ens han tancat la porta, als morros, i després d'intentar esbrinar els motius aquesta segueix tancada, no podem deixar que la tristesa ens envaeixi, ens desfaci, ens acoquini. NO.
Ens hem de valorar, ens hem d'estimar i sovint, ens envolten persones tòxiques, i no ho veiem fins que ja ens han fet mal. Bé, un cop assumit, no ens rebolquem en el dolor, en l'angunia i el dubte. Vols tancar?, doncs, adéu!
Sempre he defensat el que crec amb contundència, amb passió, sóc una dona molt apassionada amb tot el que m'agrada i crec, per tant he defensat, fins i tot en situacions dures, el que jo pensava i creia. He defensat persones que potser, algunes, després m'han decebut, però en el moment que ho vaig fer, creia ben bé en el que deia. Per tant no en puc estar penedida.
Per tant, si ens tanquen, o tanquem, una porta, no abaixem el cap, no ens ensorrem, no decaiguem, no ens tanquem a casa. Obrim finestres, de bat a bat!, que entri el Sol i la Lluna, l’aire, fem el que ens agrada, cerquem amics i amigues, família, qui ens vingui de gust i sopem, cuinem coses noves,  caminem, llegim, ballem, escoltem música, fem petons, molts petons, i a ser possible, riem... molt!.
Veureu que tot agafa un altre color i l'Arc de Sant Martí tindrà pocs colors per la nostra felicitat. La interior i la exterior, la que donem a qui estimem.

Positivitat, i si us cal parlar, feu-ho, traieu el dolor, la brutícia i un cop fet, seguim camí, en positiu si us plau.
(He posat aquesta cançó doncs per mi és molt emotiva)

3 comentaris:

joan gasull ha dit...

és molt saludable ser positiu, fer neteja de males herbes que pul·lulen al nostre voltant i hem de ser capaços de fer-ho. El que passa és que de vegades és molt difícil sortir d'un estat angoixant o posar-te a parlar del que et passa, i aquí és on entren les bones persones que hem de procurar que estiguin al nostre costat, persones que no cal anar a explicar gaires res perquè ja veuen que no estem com hauriem.
No tirem la tovallola, tanquem i obrim el que calgui, per fem que tot plegat sigui divertit.

Quim ha dit...

Seria fantástic que fos tant fàcil com trencar una portà i llestos. Seria tant bonic que això fos així. Llàstima que l altre costat de la porta no pensin igual que nosaltres.(els que la tanquem)
Muakssss !!

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Com sempre encertada i colpidora... gràcies i pensaré.