Sovint, les imatges de la nostra vida diuen molt més que les nostres lletres.
Arribar al meu paradís particular, de bon matí enfilar el camí que envolta el poble, olorar la seva fresca, la seva olor d'humitat, seure uns instants tot contemplant el mateix, gaudir d'un amable conversa amb en Martí, potser em queden poques ocasions que m'acompany...
Enfilar el camí, sentir tantes emocions, per fi soc aquí i pocs llocs em provoquen aquesta felicitat.
Pujar i baixar amb el cremallera, el telefèric, mirar l'infinit i dedicar uns instants al recolliment, al seu record, no se si és espiritual o és tot a flor de pell, però em reconforta molt.
L'aigua fresca baixa lleugera per la vall, les tormentes, l'herba, les vaques... tot forma un conjunt compacte. No és possible ún sense l'altre.
La meva vall, el meu paradís, segueix, de moment, perfecte, intocable, relaxant.
I per celebrar la tornada, les noves energies, la força renovada, un muffins de xocolata i cireres. Per ser el primer cop han quedat, perfectes.
(Les imatges son fetes per en Martí Torres)
3 comentaris:
CARAM NOIA! quina vall més bonica. A fruir-la!
Queralbs, Ribes de Freser... un paradís a prop de casa.
I de les magdalenes no cal parlar-ne!
Hola Joana
unes fotos molt boniques que, com tu mateixa dius, “diuen mes que les paraules”.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada