Fa dies que hi penso. Estan, ja fa temps, venent aquest "producte" que, com tot, no pots dir blat si no és al sac i ben lligat. Les coses s'han de fer bé.
Escolto, llegeixo, miro una mica totes les postures al respecte, i de moment, no he pres cap decisió.
On ens porta aquest camí que han obert els que manen a Catalunya?, crec que ni ells ho saben doncs han començat la casa per la taulada, i és ben segur que caurà.
Mentre un es passeja com si fos el "Mesias", altres organitzen jornades, del tot hilarants, per mi, sobre "La conferència Nacional per la República Catalana", casi caic de cul.
Aquests, els de les jornades, estan sent partí-ceps de les retallades i el desgovern absolut que ara mateix pateix Catalunya.
"El Mesias" va passejant amunt i avall, amb les mans enlaire i la senyera com si fos seva. Venent textualment, fum.
Els meus, que no sigui dit, pateixen de desamor, ara sí, ara no, ara venim, ara no venim. Insisteixo, el PSC és, ha estat i ha de ser, català!. I els que no els agradi, doncs de cul al psoe, val Carmen?. Per sort els joves de la JSC es posicionen de manera ben clara. Hi hem de ser.
Seguint amb la independència.... reclamo el dret a decidir, jo vull participar d'aquesta votació, què votaré? això no ho se, ho dic molt sincerament. Mai he votat més que ha consciència, és més, una vegada no vaig anar a votar. Era incapaç de votar una altre opció, per tant em vaig abstenir. Tot abans que votar una cosa, més aviat unes persones, en les que no crec.
La meva pregunta és: Si guanya el sí per un 51% què farem?, fer fora els que han dit que no?, acabarem com a Egipte?, podrem tirar Catalunya endavant?. Si és guanya, ha de ser per una majoría contundent, per ser respectats.
Sincerament no ho se.
Sovint he escrit que jo estic per l'eliminació de fronteres. El Món és gran, les persones haurien de poder viure on volguessin, viure amb dignitat, amb feina, sense passar gana, amb estudis gratuïts, amb elecció d'on i quan ser pares i mares, amb... Llibertat!
I aquesta, per mi, no passa ara mateix amb la "prioritat" de cap consulta. Per quin motiu ERC no munta una Conferència Nacional contra la fam al nostre país? SÍ, al nostre país.
Total, les prioritats estan del tot canviades, equivocades, porten la gent a un estat casi orgàsmic parlant de la independència, de lo magnífics que son, amb milers d'Estelades a la cara, però cara a cara no tracten els problemes reals, el dia a dia d'una sanitat pública que s'enfonsa, d'uns treballadors i treballadores que queden sense casa, sense vida, sense futur ni esperances, d'una educació pública menystinguda i abandonada per els governants, de la fam aquí, a casa nostra....
Abans no em mantegeu, no estic en contra de la Independència, ho vull deixar clar, però ara mateix no és cap prioritat, com tampoc ho es obrir embaixades per el Món amb diners que fan falta aquí, a casa, a Catalunya.
Això sí, ens hem de posar seriosos amb aquesta Espanya i demanar tot el que sigui nostre, no s'han de permetre segons quines coses...
(La imatge, preciosa, d'aquí)
5 comentaris:
Ja saps que en això no estem gaire d'acord, Joana. I no n'estem perquè l'argument del "ara no toca" o el de "hi ha una altra prioritat", no són arguments: són afirmacions sense cap base.
És més, si d'alguna estic convençut -i he escoltat i llegit arguments de catedràtics que entenen de números- és que precisament els problemes socials i econòmics que tenim es podrien solucionar molt més fàcilment si disposéssim dels nostres diners. I un cop arreglat a casa, ja tenim temps -si en queden- a ser solidaris amb altres cases.
Deixes anar com qui no ho vol, allò de les ambaixades. I la Corona? i els toros? i els camps de golf dels militars? i l'escarni dels "grandes de españa"? Tot això costa molt més del que costen ambaixades catalanes, mitjans de comunicació propis, retallades a sanitat i a ensenyament i a dependents...
No estic gens a favor de Mas. No he votat mai cap partit de dreta. Però sense els gestos messiàtics de Mas, (de messies o de messi?), molta gent tèbia de Catalunya que ni es planteja les polítiques econòmiques, encara dubtarien a tornar a votar un partit de centre, o a un de tecnòcrata, a les espanyoles. Ara, si més no, saben que sí que hi ha vida més enllà d'Espanya. Encara que alguns pensin que fora d'Espanya només hi ha un abisme.
(paraula de comprovació: nicaas)
:)
Bé, no comparteixo els dubtes però els entenc. No sé com ho farem, suposo que pactar, pactar i pactar.
Tens raó que la majoria partidaria del SI hauria de ser el més gran posible, però... i si guanya el NO pel 51%? Està clar que també deixaria a mig país amb un pam de nas. Les coses han de canviar per força i potser és qüestió de provar-ho.
Jo trobo que sí, doncs, que és una prioritat absoluta i l'única manera de sortir-nos d'aquest forat. I de resoldre les coses que tu enumeres...
Jo també he escoltat i llegit tants números a favor del Sí que no puc veure dubtes per enlloc.
Espanya ens costa molt cara, Joana, molt!!! En tots els aspectes.
Si sempre fessim servir l'excusa que no toca fer tal cosa perquè ara mateix no es la prioritat més important al final no fariem mai res de res...
Jo crec, sinsetament, que ara si toca!
Si no toca ho tenim mot cru, tant cru que dubto que poguem viure ni com fins ara.
I si ens independitzem tambe ho tindrem cru una temporada, pero ens ensurtirem i ens ensurtirem molt be. Precisament perque ja toca!
No tinc cap dubte, ni un, el meu vot es si!
Si perque els meus avis i la meva mare ja ho somiaven i jo els hi vull deixa clar als meus nets que si es lluita es pot aconseguir.
Jo tampoc crec amb les fronteres, crec en la llibertat de les aus que van i venen on hi ha mes possibilitats de viure. Crec en que som tots iguals. I aixo el govern espanyol no ens ho permet. Ells fant i desfant i es queden amb allo que no els hi pertany.
Vull ser lliure fins i tot per decidir a qui puc donar un cop de mà. Vull sentir-me lliure per parlar la meva llengua o no parlar-le.
No se el que pasara si surt el 51% del SI. pero si sé que pasara si surt el 51% del NO.
I em vull arriscar a tot lo nou que pot venir. I tinc molta fe. Segur que tard o d'hora sera millor que ara!
Ptons des de Gàmbia!!! Molts!!!!
Torno ja. A veure si coincidim un dia amb per fer un cafetó. :)
Publica un comentari a l'entrada