dissabte, 18 de maig de 2013

Escriure de tu, i per tu.... 30!


És senzill.
Una, jo, quan escric dels fills i filla, sempre hi poso un enteniment especial, que ningú no es pugui molestar per explicar, o dir, alguna cosa que incomodi.
He escrit, també, de les meves dues joves "grans", de la petita encara no, però tot arriba!. Els hi vaig demanar permís a les dues, amb les joves s'hi ha d'estar bé!.
En aquest cas, si cal, és encara molt més senzill.
Puc dir tantes coses de tu... però també se que totes no les puc dir.
Ets afectuosa, tendre, tens caràcter, ets decidida, treballadora, de vegades tens una dosi de mala llet, odíes les injustícies i totes les branques que les practiquin.
Sempre estàs disposada quan et demano alguna cosa, ni que sigui anar al Ikea que no t'agrada gens ni mica!.
Puc comptar amb tu, confiar en tu, sovint t'atabalo el cap amb les coses que em preocupen però tu, no falles, allà que aguantes i em dius la teva opinió.
Avui fas 30 anys, esplèndids, tens els teus mals moments, però seran superables, ho son. Saps quanta gent t'estima i està pendent de tu, com tu ho estàs de nosaltres.
A mi, encara em costa de creure que aquella menuda que sempre penjava de les meves faldilles ja sigui una dona feta, però els anys, ni que no m'adoni, passen que volen.
Ara em gastes bromes com la d'aquesta imatge, sort que tinc clar que monja segur que no!



A més, ets una dona afortunada amb moltes coses, la més gran i millor, fins ara, has trobat l'amor ja fa més de 10 anys, amb una noia estupenda, que està sempre pendent de tu. No tothom pot dir el mateix.
Per molts anys estimada filla, en moltes ocasions, amiga. T'estimo Elisabet.

5 comentaris:

Glòria ha dit...

Felicitats a totes dues! Ostres la foto té tela...

joan gasull ha dit...

felicitats a les dues i ressaltar la teva gran marassa que ets.

Ametlla ha dit...

Pewr molts anys!

Loreto Giralt Turón ha dit...

Un regal d'aniversari ben bonic. La meva filla ara té 5 anys i ja comença a tenir el seu caràcter. És genial veure'ls crèixer!

Joana ha dit...

Com més grans es fan més els estimes i sí tenen el seu caràcter però i nosaltres? tembé el tenim, i això és secundari davant l'estimació. Felicitats Joana marassa :)