Acumular...

En aquesta societat que vivim és molt important què tens, i quants en tens.

Acumulem, possessions, joies, mobles, roba, molta roba, sabates, bosses, fermalls, plats, llibres, gots, neveres ben plenes, coses de decoració, mòbils, televisions, i quan més grans millor, quadres i gerros... i ho expliquem, jo tinc...

Jo em vaig vendre les poques joies que tenia, per poder arribar un fi de mes que algú no va complir els pagaments pactats, i no n'he volgut més. Ara sols tinc 4 arracades i de plata que fa un munt d'anys vaig comprar.

Llibres... doncs ara en compro menys, però en segueixo regalant, crec que alguns meus han volat a Paraguai en un viatge solidari, i això, em fa sentir feliç.

Lo important, lo que de veres val, si ho acumulo... sentiments a flor de pell, abraçades ben tendres, tantes com puc i em deixen, petons d'en Dídac.. que no penseu, li costa donar!.

Acumulo estones de calma i silenci, i escolto, escolto molt... i comparteixo el poc que tinc, també tant com puc...

Acumulo retalls de papers amb escrits dels fills/a.... com si fossin les millors joies mai dissenyades, ho son, exclusives per mi...

Ara, també, acumulo un grapat de testos amb unes flors i tomateres plantades per mi i em fa feliç veure com creixen...

En realitat, lo material, no és important, si tenir lo necessari per no passar fred ni gana, tampoc cal que sigui de marca... cal que ens digui alguna cosa.

Acumulo instants, soparets i poques, però bones, amistats. Acumulo imatges, per no oblidar instants màgics, com aquesta ecografia de la Xènia, que aquest agost ja serà aquí.

No em cal més...