dijous, 10 de maig del 2012

Fent de "padrina"...

He volgut ser padrina, de manera suau i dolceta.
Padrina d'una de les coses que més ens omplen, i ens acompanyen...
Les paraules.
Trobo que és una iniciativa d'aquelles que tots i totes hi podem estar d'acord. Perquè n'hi ha tantes, que no cal barallar-nos...
Jo vull apadrinar la paraula... Abraçada
Acció d’abraçar, cenyint amb els braços. Li va fer una abraçada.
I és que aquest any m'han calgut moltes, d'abraçades...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bonica paraula!

Joana ha dit...

una abraçada Joana!Que te n'arribin moltes més...

Garbí24 ha dit...

Doncs posem-ho en pràctica......

Llum Sánchez Penalva ha dit...

Joana, és una magnífica idea, atès que a través de les paraules se'ns obren les portes de la intel·ligència, de la sensibilitat i dels afectes, de la imaginació, de la creativitat i d'una plutja de capacitats més.

Una abraçada gran,