Ja vaig comentar que una de les coses que ara mateix omplen més les
meves estones lliures son els llibres. També que una companya del PSC i jo,
sovint, comentem les darreres lectures.
Fa uns dies es va presentar a la seu amb una bossa que contenia tres
llibres, ella sap que li cuidaré, i crec, que els va escollir de manera molt
indicada, ves per on, et penses que algunes persones no et coneixen prou i en
aquest cas, el meu comentari de “vull lectures amables”, va calar en ella. Li he
d’agrair.
Em va dur: La librería ambulante,
de Christopher
Morley , Rosa candida de Auður Ava Ólafsdóttir i El
cielo es azul, la tierra blanca de hiromi kawakami, .
Sols puc dir una cosa, han estat magnífics, els tres, potser si que ara
creuré una mare del IES on va en Martí que sempre que la trobo em diu que
llegeixo molts llibres, els he llegit els tres en poc més d’una setmana, he
gaudit, m’han relaxat i per uns instants, llargs i entretinguts, he pogut
aparcar, que no oblidar, que tinc l’ànima ben negre. Aquests llibres, entre d'altres, il·luminen un xic la mateixa, així com la cuina, em relaxa.
Son aquestes estones de lectura, junt amb les converses amb els fills/a,
les joves, els amics/gues, els que em fan recordar, que he de mirar endavant,
ni que encara no em sentí del tot preparada.
Diu Rosa Virgili en un poema del seu llibre “Perfils”….
Silenci
El silenci em commou
quan tot és calma
i em reclino per pensar
i escoltar atenta
el tic-tac de l’instant
que aviat passa.
1 comentari:
Un petit poema, delicada reflexió sobre la brevetat de la vida. M'ha agadat molt, la melangia per allò que se saps ineludible s'expresat amb paraules que cauen com gotes de plutja contemplades a través de la finestra.
Enhorabona, Rosa, deu ser un llibre molt tendre.
Publica un comentari a l'entrada