Que no dormo bé.
Fa dies, que preparem un Congrés, va ser divendres i dissabte, i ni hi penso, ni valoro ni sento, sols hi treballo.
Fa dies que no incomodo ningú plorant, a la persones ens incomoda veure sentiments crus i purs a flor de pell.
Fa dies que penso què escriure, però tampoc pateixo per les lletres.
Fa dies que llegeixo poc i dormo més, ni que sigui malament.
Fa dies que se la sentència del judici i tampoc hi penso, total, perquè?.
Fa dies que la cuina és el meu refugi, i que el que cuino, surt molt bé.
Fa dies que no vaig a caminar, això ha repercutit en el meu pes, però ara mateix tampoc és important.
Fa dies que l'aigua em recorda a ell, potser per ser l'element més lliure, per mi, és clar... Potser per això no camino, el mar és el meu referent per fer.ho.
Fa dies que em descobreixo fent el murmuri d'alguna cançó i em sento malament, traeixo sentiments o dol per això?.
Fa dies que em busco, però he perdut l'essència.
Fa dies que trobo fantasmes per els passadissos i ja no m'afecten.
Fa dies que se que em calen unes vacances, penso en Ribes, en Queralbs, en la meva estimada muntanya...
Fa dies que intento ser positiva, ni que aquestes lletres no ho deixin veure.
Fa dies, que preparem un Congrés, va ser divendres i dissabte, i ni hi penso, ni valoro ni sento, sols hi treballo.
Fa dies que no incomodo ningú plorant, a la persones ens incomoda veure sentiments crus i purs a flor de pell.
Fa dies que penso què escriure, però tampoc pateixo per les lletres.
Fa dies que llegeixo poc i dormo més, ni que sigui malament.
Fa dies que se la sentència del judici i tampoc hi penso, total, perquè?.
Fa dies que la cuina és el meu refugi, i que el que cuino, surt molt bé.
Fa dies que no vaig a caminar, això ha repercutit en el meu pes, però ara mateix tampoc és important.
Fa dies que l'aigua em recorda a ell, potser per ser l'element més lliure, per mi, és clar... Potser per això no camino, el mar és el meu referent per fer.ho.
Fa dies que em descobreixo fent el murmuri d'alguna cançó i em sento malament, traeixo sentiments o dol per això?.
Fa dies que em busco, però he perdut l'essència.
Fa dies que trobo fantasmes per els passadissos i ja no m'afecten.
Fa dies que se que em calen unes vacances, penso en Ribes, en Queralbs, en la meva estimada muntanya...
Fa dies que intento ser positiva, ni que aquestes lletres no ho deixin veure.
5 comentaris:
Feia dies que no ens veiem, i avui ens hem vist! A poc a poc, Joana.
Animo, un fuerte abrazo.
Segueix lluitant que ho fas molt bé, i treu tot el que sents que no és pas dolent. ;p!
Fa dies que et trobem a faltar...
No tenim pressa
Una abraçada Joana!
Hola noia,
se'm fan properes les teves lletres.
jo no tinc esma d'escriure, encara ficada en la meva no, la seva de merda (jo també em permeto un.....) i encara continua la broma, dia 1 de març faig 55 anys i pensaba tenir un dia tranquil....un altre merda!!! judici, apa, a tocar el que no sona.
Petonets i que tot et surti com cal.
Publica un comentari a l'entrada