dilluns, 30 de gener de 2012

Els anys, el temps perdut...



A la vida, llarga ja per mi, et fas gran, et calmes, valores i vius algunes situacions que et fan descobrir que d'altres viscudes, no eren, ni de bon tros, tant importants.
Un dia, per una situació imprevista comences a valorar el camí fet, et sinceres, mires... i descobreixes com de grans s'han fet la canalla, amb quina rapidesa has perdut tants instants, tans aniversaris, tants moments... i et sap greu.
Decisions presses fa anys, ara les veus d'una altre manera, no vol dir que seguiries fent el mateix, però potser ho faries d'una altre manera. O no deixaries que passés tant de temps. La vida dona poques oportunitats i no sempre les sabem aprofitar.


Vull intentar recuperar espai, instants, somriures, petons i abraçades, ho intento, però no sempre hi estem, hi estan disposats.
Vull pensar que amb la canalla que puja a la família, que ha estat tant intel·ligent, tot serà més senzill, ara ja podem compartir espais, moments i situacions, queda poder compartir sentiments, ni que no se si serà possible ni si serà senzill.
No decaiguem en l'intent. Hem donat un gran pas...

2 comentaris:

Glòria ha dit...

Una gran família, Joana. petons.

garbi24 ha dit...

Tot temps passat és passat, mal ens pesi hem de mirar cap endavant i si pot ser millorar-lo. Ho faràs, segur