Júlia...

Júlia…

Avui fas cinc anys, un gran dia per tu, esperes una festa, regals… el que qualsevol criatura desitja, com és normal, sols hi ha una cosa que no et podem donar, però avui no te’n parlarem, tindrem la resta de la nostra vida per fer-ho.

Recordo, com si fos ara, el dia que els vaig acompanyar a recollir els papers a la “Gene”, fins llavors no varen saber que eres una nena i varem mirar la foto, allà, tots enlluernats, emocionats, anàvem a un funeral a Zaragoza i la teva imatge ens va salvar d’aquells durs moments, d’enterrar un cosí molt jove mort de càncer. Poc pensàvem que l’any acabaria molt pitjor.

Recordo, i conservo, els correus que els teus pares ens varen enviar amb les fotos de la vostra primera trobada, et varen anar a buscar després de cinc anys d’espera, llargs, durs, a un país llunyà, com els contes, però amb un premi magnífic, tu.

La primera imatge ens mostra una nova família, amb una nena amb un gran somriure i uns pares i germana amb una cara de cansament increïble, però feliç.

Des de que vares arribar de la Xina has donat molta feina, però també moltes alegries i felicitat. El primer dia que et vaig veure anaves amb el iphone del teu pare fent fotos a tota aquesta gran família que som, després, el teu pare et deia els noms de cada un de nosaltres, tanta gent en un dia... no entenies res de la nostra llengua, però ens vares demanar el nom i un somriure, ho vaig trobar super encantador.

Ara, i espero que per molts anys, ets el gran consol de la teva mare, encara no ho saps ni en pots ser conscient, però ets una alegria per ella. La Sílvia sempre hi es, però la teva innocència i les teves entremaliadures son una font constant de somriures. La teva cara, el dia 5 de gener a la cavalcada, la teva primera, era plena de llum i emoció, mentre, i sense que ho veiessis, d’altres deixàvem córrer les llàgrimes. Quina pena tan gran que el teu pare sols hagi pogut gaudir de tu 10 mesos...

Preguntes per el pare, s’ha intentat trobar una explicació a l’alçada de la teva edat, encara no te’n podem parlar obertament, ho farem, has de saber tota la il·lusió que va posar en tenir aquesta nena, tot l’esforç i amor. Ho farem quan sigui el moment, mica a mica...

Algun dia, també, t'explicaré el Black is Black i per quin motiu és referència en la felicitat que han compartit els teus pares, que ha estat molta.

Ara, el que saps, hi has de recordar, era com t’estimava.

Per molts anys Júlia!