dissabte, 1 d’octubre de 2011

20 anys....


Que una dona de 30 anys acabats de fer va arribar al cinquè pis de la Casa del Poble per fer tasques d'administració. Ben convençuda que seria per poc temps, canviar un mostrador de carnisseria i xarcuteria per una freda taula de despatx no ho veia pas viable.
Però varen passar les setmanes, i va mantenir les dues feines una temporada, fins que ja va veure que li agradava, que s'entenia amb la gent, que en coneixia de nova i coincidia amb altra de feia temps.
A la fi, a la vida, gaire bé tot, consisteix en vendre i a ella, això, se li donava molt bé.
I els anys varen passar, ràpids, com acostumen a fer-ho, amb alegries i disgustos, la mort de companys i companyes amb qui fas camí és molt trista, gent que traspasses el mostradors, taula d'oficina i comparteixes amistats, i molta vida.
Han passat tantes coses que em caldrien un munt de pàgines per fer un resum, algunes d'aquestes coses les he escrit aquí i els que em seguiu fa temps les heu llegit. Hem quedaré amb lo bo, que no ha estat poc. Si alguna cosa trobo a faltar, i molt, son les vistes que tenia abans...


M'agrada la meva feina, gaudeixo encara amb ella, i avui, fa 20 anys, que treballo al PSC.
Malgrat tot, crec que va ser una bona decisió.
Això, ara, ja no s'estila....

3 comentaris:

Glòria ha dit...

Felicitats per fer la feina que t'agrada, i això, es transmet. Bon cap de setmana, Joana.

garbi24 ha dit...

Aguantar vint anys al mateix lloc ja es tot un merit, i si realment t'agrada ja es la pera.
Felicitats....

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Felicitats, Joana ... i si, s´estila, si la majoria dels mortals fessin les coses quotidianes (família, feina, tenir cura de les amistats, i potser i tot fer el amor) d´una altra manera, la societat seria una altra cosa.