He esperat uns dies a escriure aquestes lletres, de tan gran com era, és, el meu empipament.
Reconec que fa mesos que faig un esforç per deixar enrera el que feia abans i concentrar els meus esforços en la nova vida que tinc, ja sí, nova vida, nova feina, noves amistats... de tot una mica.
I quí em coneix sap que faig un gran esforç de contenció per callar, ni que pugui semblar que no, creieu, callo i molt, cada cop que m'arriba el què expliquen.
Però la manía persecutoria d'alguns i algunes fa que a la més mínima, fins i tot sense cap motiu, carreguin de manera indiscriminada contra mi i sabeu... tinc, tal com diem per la meva terra, el cony ple!. (dispenseu la grolleria).
Porto dies a mans plenes, donat que no em queda una altre, ajudant, donant suport, ajudant i atenent, sense cap obligació, fins el punt que m'he sentit una mica "esquirola", ni que no hem quedava una altre, qui mana, mana.
Però no, no en tenen prou, aprofiten que m'aixeco d'una reunió per atendre un altre tema, per dubtar de la meva professionalitat, després de 20 anys!, per escampar merda que sap que no es certa i jo, m'he d'etar callada?, a cagar!.
Com es pot desacreditar de manera permanent i més sabent que és mentira, que tota la meva feina ha estat evident i permanent amb una dedicació total i exclusiva?.
Doncs sent, tal com diu el títol, una mala bèstia i com veieu a la imatge, una víbora. Ja sabeu, les més callades son les més malparides, jo, almenys, dono la cara.
Potser que comenci a explicar el qui és qui a la trama, ja no dec cap fidelitat. Almenys jo no he acudit mai a cap reunió esperant vendre el meu suport al millor "postor".
P.d.
(la que "no s'implica", ahir al matí a la preparació d'un acte, entre moltes altres persones que varen ser voluntaris/es i varen treballar per l'èxit del mateix, que ho va ser).
Reconec que fa mesos que faig un esforç per deixar enrera el que feia abans i concentrar els meus esforços en la nova vida que tinc, ja sí, nova vida, nova feina, noves amistats... de tot una mica.
I quí em coneix sap que faig un gran esforç de contenció per callar, ni que pugui semblar que no, creieu, callo i molt, cada cop que m'arriba el què expliquen.
Però la manía persecutoria d'alguns i algunes fa que a la més mínima, fins i tot sense cap motiu, carreguin de manera indiscriminada contra mi i sabeu... tinc, tal com diem per la meva terra, el cony ple!. (dispenseu la grolleria).
Porto dies a mans plenes, donat que no em queda una altre, ajudant, donant suport, ajudant i atenent, sense cap obligació, fins el punt que m'he sentit una mica "esquirola", ni que no hem quedava una altre, qui mana, mana.
Però no, no en tenen prou, aprofiten que m'aixeco d'una reunió per atendre un altre tema, per dubtar de la meva professionalitat, després de 20 anys!, per escampar merda que sap que no es certa i jo, m'he d'etar callada?, a cagar!.
Com es pot desacreditar de manera permanent i més sabent que és mentira, que tota la meva feina ha estat evident i permanent amb una dedicació total i exclusiva?.
Doncs sent, tal com diu el títol, una mala bèstia i com veieu a la imatge, una víbora. Ja sabeu, les més callades son les més malparides, jo, almenys, dono la cara.
Potser que comenci a explicar el qui és qui a la trama, ja no dec cap fidelitat. Almenys jo no he acudit mai a cap reunió esperant vendre el meu suport al millor "postor".
P.d.
(la que "no s'implica", ahir al matí a la preparació d'un acte, entre moltes altres persones que varen ser voluntaris/es i varen treballar per l'èxit del mateix, que ho va ser).
9 comentaris:
SEmbla que hi ha mala maror......!!!!
La majopriade vegades lo millor es posar les coses a sobre la taula i s'arreglen aquestes situacions.
Dien que cosa dolenta fora del ventre, dons aixo el mateix.
Si senyora, cal dir el que és, que sempre quedem com burres mentre els altres maldiuen pels descosits. Ànims!
Uf, respira fons, que s'ha de tenir "aguante" per aguantar el que tu aguantes. Digues que sí, digues-li uens quàntes veritats a la cara! Tot el meu ànim i suport, Joana.
Ja vec que no escapes de la picada de les víbores... desgraciadament hi han per molts llocs. Sort que ets una dona amb força per plantar-los cara.
Ànims guapa, i endavant. Tot el meu suport moral per desfer-te de les seves picades verinoses!!!
Desgraciadamente en este partido, cada vez hay más viboras.Los suavones, los pelotas, los palmeros, cortan trajes por la espalda a los demás, con el único objetivo de situarse bien ellos mismos, porque es la única arma que tienen para hacerse ver: Los que dicen las verdades y alertan de los riegos son los malos. Al final habrá que cambiar las siglas.
PPSC (Partido de Pelotas Socialistas Catalanes)
Un beso.
Dono fe, Joana! Qui ho dubta!
fas bé d'enviar-los a cagar a la via!
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada