dimarts, 29 de juny de 2010

Confiança...


Hem de fer cas al famós "sexto sentido" quan aquest ens indica que desconfiem d'alguna persona?.
Porto uns dies una mica confosa. Una mica perduda respecte a una persona en la que he dipositat un grau molt elevat de la meva confiança des de fa molt de temps, però reconec que més d'una, i de dues, persones, m'han avisat... Joana... que no ho veiem clar.
Jo m'he negat a creure aquesta possibilitat, no puc estar tan enganyada no?.
Ara, des de fa uns dies m'arriben actuacions puntuals d'aquesta persona, he pogut veure jo mateixa, amb els meus ullets, alguna actitud servil i bastant patètica de la mateixa i m'ha entrat el "gusanillo", el dubte maleit que fins ara no havia tingut.
De moment m'he allunyat, imagino que aquesta persona n'és ben conscient, i és que ara mateix desconfio i molt, podria ser que estigui ben equivocada, tant de bó sigui així, però el dia a dia, les actituds i actuacions em fan començar a creure que potser els que em varen avisar tenen raó.
Total, tinc un mar de dubtes, cosa que em fa per un costat sentir malament i per un altre estar preparada per si de cas...
Quina pena no?.

4 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

"Si el rio suena..."

Et pots sentir malament, molt malament. Una cosa com aquesta pot afectar moltíssim. Trobar-te que amb qui confies, te la fot, és dolorós. Em va passar fa poc. Ara, quan deixis les coses clares et sentiràs molt millor. T'ho asseguro.

*Sànset*

Glòria ha dit...

Joana, no sé què dir-te, de moment no m'he trobat; jo continuo tenint la mateixa confiança en les persones que la vaig depositar fa temps.
Ara, potser el millor sigui parlar-ho tal com diu el comentari anterior, no?
Vinga, ànims.
Un petonet.

Isa ha dit...

Sí que és una pena. Jo sóc confiada de mena i em costa molt desconfiar, crec que és més un defecte que una virtut perquè em pot portar més problemes que altra cosa.

NaiaraRuiz ha dit...

A vegades només veiem alló que volem veure i ens adonem de la realitat quan som capaços de mirar desde fora la situació, amb una mirada objectiva. A mi hem fa pensar que les persones ens mostren només alló que volen a cada moment i esmica amb mica, a mesura que pasa el temps quan ens adonem de la realitat.

Unpetó!