Fa un parell de dies vaig rebre el primer petó d'ell.
La seva tieta, mentre ell anava de un gronxador a un altre li va dir... fes un petó a la iaia, i ell, a braços oberts va còrrer i em va estampar un petonàs a la galta, quina emoció!. Un petó gran, ple de babes i amb un gran somriure als seus llavis.
Els primers sempre emocionen, ni que siguin rapidets i com qui no vol.
D'aquí poquets dies fa 18 mesos ja, i sembla ahir que va nèixer.
Què més puc demanar?, rebo petons i en dono, sempre he dit que amb això, puc viure i ser feliç i avui, ho estic de manera molt especial.
La seva tieta, mentre ell anava de un gronxador a un altre li va dir... fes un petó a la iaia, i ell, a braços oberts va còrrer i em va estampar un petonàs a la galta, quina emoció!. Un petó gran, ple de babes i amb un gran somriure als seus llavis.
Els primers sempre emocionen, ni que siguin rapidets i com qui no vol.
D'aquí poquets dies fa 18 mesos ja, i sembla ahir que va nèixer.
Què més puc demanar?, rebo petons i en dono, sempre he dit que amb això, puc viure i ser feliç i avui, ho estic de manera molt especial.
7 comentaris:
Està molt maco i molt gran, l'altre dia el vaig veure amb molts tiets i tietes.
I sí, els petons aquells amb babes incloses (jo també en rebo) emocionen molt, a sobre si en el teu cas és de la teva sang...
Bon "finde" Joana, jo el tinc una mica complicat, assumptes familiars.
A gaudir d'ells i no els estalviis
Quina sensdació més FASCINANT, oi?
Gaudeix de l'ara que és petit, sinó quan vulguis adonar-te s'ha fet gran i no volen saber gens més
He publicat el post que et vaig promete, hi han bons despertars , com el del teu post i de vegadestambé bons sopars.
Quin plaer més dolç :)
^_^
Publica un comentari a l'entrada