diumenge, 21 de març del 2010

Veritats, a grapats!

Queralbs 09

Poques vegades faig reenviaments de les moltes coses que rebo.
Aquesta, enviada per una companya de feina, m'ha agradat tant que la poso aqui.
És clar que venint les paraules de qui venen... no podia ser d'una altre manera.
Noies, va per vosaltres!


Sempre tindrás present que la pell s’arruga,

el cabell es torna blanc i els dies es converteixen en anys.

Però el més important no canvia.

La teva força i la teva convicció no tenen edat.

Darrera de cada repte hi ha un nou estímul.

Mentre estiguis viva, viu intensament.

Si enyores el que feies, torna a fer-ho.

No visquis de les velles i esgrogueides fotografies.

Segueix, encara que tothom esperi que abandonis.

No deixis que s'oxidi el ferro de què estàs feta.

Procura que et tinguin respecte en lloc de llàstima.

Quan els anys no et deixin córrer, apressa el pas.

Quan no puguis anar de pressa, camina.

Quan amb prou feines puguis caminar, fes anar el bastó.

Però mai, mai,mai et deturis

Teresa de Calcuta

3 comentaris:

Garbí24 ha dit...

Té molta raó, ara farà falta que sabem posar-ho en practica

zel ha dit...

OK, missatge rebut! Però no sé si ens quedaran forces...

Anònim ha dit...

Ens deiexem les energies en el camí... Però aquí estem.
Molt maca, gràcies per compartir-la amb nosaltres.
Un petonàs, amiga.