divendres, 19 de març del 2010

Tinc un foradet....



Primer no sabia d'on venia aquesta corrent d'aire que em travessa i em gela la pell.
Aquesta sensació de buidor que m'ha envaït aquest vespre en veure el llit desfet, l'armari gaire bé vuit...
He arribat molt tard per feina, crec que ha sigut millor, pensar que les teves abraçades i el teu somriure no m'esperaven no motiven la tornada.
Perquè casa nostra, company de pis, de viatges, de cuina i de vida, no és la mateixa sense tu, els teus ulls i la teva mirada sempre feliç quan entro per la porta. O quan em vens a esperar a la parada del bus i passegem el gos junts.

Escudella de Nadal

Ara mateix miro la teva imatge i em pregunto si tot va bé... és un camí molt llarg.
En Martí ha marxat una setmana d'intercanvi musical a Alemanya, torna divendres 26 i l'endemà mateix marxa de campaments...
He d'acceptar que comença a tenir la "seva vida" i l'he de diexar volar.
Avui.... tinc un foradet... i per això escolto aquesta cançó que els dos cantem a "veu de pito".

4 comentaris:

Anònim ha dit...

T'entenc, Joana; jo no tinc foradet, tinc un forat ben gros.
Bona nit, malgrat tot, i bon cap de setmana.

Garbí24 ha dit...

La meva ha marxat una setmana a Holanda.......caram quants de forats!!

Isa ha dit...

Se n'enyoren molt, però ens hem de fer a la idea (per sort a mi encara em queda molt ^_^).

Unknown ha dit...

Segur que s'ho està passant molt bé!