Sovint he parlat del concepte "ser de missa", com és evident jo no en soc.
Quan he rumiat sobre aquest tema he arribat a la conclusió que els que van a missa, sobre tot els que hi van molt, els reconforta. Les persones tenim moltes maneres de recuperar la calma, perduda sovint per camins inexplicables de la vida, sobre tot incomprensibles.
Jo, quan vull recuperar la calma, marxo al passeig marítim. Miro el mar, oloro el seu perfum de sal, observo les ones....
Reconec que torno a casa relaxada i amb un altre tarannà. També reconec que aquestes excursions les tinc que fer sola, sols així puc pensar i gaudir a la vegada.
Per tant crec que els que van a missa sovint deuen sentir una mica el mateix que sento jo amb el meu passeig.
Una altre cosa son els que hi van per ser perdonats, per les malifetes que fan, les mentides que expliquen i la hipocresia que fan servir...
Aquests van a missa per tornar a començar l'endemà a fer coses dolentes, a veure com poden fotre el veí, l'amant o la ex.
D'aquests en conec un bon grapat!
Crec en les persones, encara hi crec, però la majoria, no son de missa.
(Avui he començat el dia de manera deliciosa, amb aquesta bonica imatge de Jordi Gras, publicada a Diarimaresme.com)
7 comentaris:
Tens raó, aquesta imatge dóna molta pau, igual que la solitud...
Un petó, Joana, feliç dimecres.
També sóc de les que prefereix trobar la pau i la serenor de l'ànima en altres llocs que anant a missa.
Una abraçada, guapa.
Tothom busca la pau on la troba, uns a missa, altres al mar, altres a nuntanya i altres al supermercat...;)
A mi també m'agrada el silenci...allà on sigui però m'agrada posar una espelma a les esglésies quan estic fora de casa :)
De petita ja em vaig guanyar el cel anant a misa...
Bonica foto!!!
Jo sóc de les que necessito el passeig marítim per tornar a tenir forces!
Adeu guapa
Jo si no frecuento la misa , pero si vaig sitrobo certa pau , de vegades es per que vaig amb gent que colaboro en activitats i es una manera de unio ,igual que quant fem un dinar o un sopar, tambe ajuda la amplitut de un temple, i personalment crec que a lo que podriem dir esglesia de base, hi ha gent que fa una tasca molt important.
A mi també em passa... em dóna més sensació de calma el meu/nostre mar que l'església, però, com la Joana, quan vaig "fora" encenc espelmes a les esglésies, capelles i catedrals. Digue'm rareta ;)
Publica un comentari a l'entrada