Ahir vaig poder gaudir, i mai millor dit, d'una espectacular posada en escena del Col·lectiu de teatre Epma, Hola Federico!, retrat de l’obra La casa de Bernarda Alba.
Diuen que es teatre “d’aficionats/es”, no, senzillament NO, varen estar magnífics, em varen emocionar i també treure algun somriure, és un drama, però costa imaginar com vivien les dones en aquella època.
Per la reacció de part del públic podíem veure que molta gent no entenia el drama, deixant apart la poca educació d’algunes persones en no apagar el mòbil, varen sonar més d’una, dues i tres vegades!
He de reconèixer que tinc debilitat per Montse, una actriu immensa, (no parlo del seu físic), parlo d’ella, em transmet molt. Em va fer petar de riure en un monòleg que va fer a Rocafonda i ahir, en el paper de minyona de la casa... va estar fantàstica.
Em consta les moltes hores que aquests actors i actrius tenen que assajar i tot mentre fan la seva vida habitual, de feina, fills etc... La posada en escena és molt senzilla, ni que el vestuari, tot tan negre, imposa molt. Arribar al teatre i trobar aquest grapat de dones, vestides de negre rigorós, amb mantilles...
Va ser una tarda afectuosa, vaig saludar persones que m’estimo molt i veig poquet i vaig anar, com no, amb ella, sempre bona companyia.
2 comentaris:
Espectacular posada en escena!
Fantàstica tarda.
Molt bona companyia.
Joana, quan repetim?
Hem escrit sobre el mateix fet, vist amb diferents ulls, està bé, no?
Petonet.
Les dues amigues expliquen que van fer a l'obra però cap explica el després de l'obra.......;)
Molt bona tarda, per el que llegeixo
Publica un comentari a l'entrada