Amistats "perilloses"...

Ahir, en mig d'un cafetó informal, algú em va dir que visita el meu blog, però mai comenta per evitar tenir "problemes"...
Resulta, que en una reunió, no tant informal, va sortir aquest tema i es va aconsellar als i les assistents, de manera "informal", que no es visités i que sobre tot, no es deixessin comentaris.
Crec que la meva boca em va toca el pit del desprendiment que va patir.
També és cert que no va ser l'únic blog diguem... mal vist?.
Ara fa uns dies vaig tenir una converssa amb algú que em va dir que no deixa comentaris al meu blog, malgrat que li agrada com escric i el que dic, per evitar que jo "tingui problemes".
Jo, sempre sincera, li vaig admetre que tampoc en deixo al seu per evitar que em digui el que ja em varen dir un dia "tens amistats perilloses, ves amb compte".
Fins aquest punt hem arribat, deu ser la famosa "llibertat" d'expressió que alguns fan servir en benefici pròpi però no volen que la resta faci el mateix, veritats a mitges no?.
Això és com aquell que diu que no em visita però imprimeix escrits per defensar la meva "persecució".
Trist, la veritat.
Però aquí, a "Ca la Joana", ningú està vetat ni bloquejat, trobo trist que algunes persones em facin arribar les seves opinions per correu però no gosin escriure les mateixes en "obert", més que res per no ser criticats.
En fí, va ser un café molt interessant i vaig descobrir coses que no sabia, algo és algo! I lo pitjor, més persones assistents ho varen confirmar.
Ho seguirem fent, com diu la cançó, escondidos?, jo no.