dilluns, 2 de març de 2009

No ens hem portat mai bé....


Ni tan sols al principi, que sempre és més senzillet, ni tan sols llavors que tens empenta i ganes, no ens hem dut bé.
Amb els anys, vas passant, fas veure que no és important, que pots discrepar, que si a la dreta, que si a l'esquerra.
Malgrat la preocupació, les discurssions amb mi mateixa, sovint no em decideixo, vosaltres tampoc m'ho poseu fàcil, busco sol.lucions, pregunto, si cal, em deixo aconsellar.
He tontejat amb d'altres opcions, no em fa vergonya dir.ho, no he estat "fidel" a la causa. He buscat un enteniment parlant clar, amb esforç.
Per vosaltres he aguantat "subrratllats" en vermell, males cares i fins i tot alguna "burla". Malgrat l'esforç, que us vaig conèixer, en català, quan jo ja tenia una edat...
Però estic gaire bé convençuda que la nostra rel.lació... és impossible.
No ens podem entendre amb tot.hom i hem d'acceptar que ja no us aguanto més, que m'emprenya molt quan m'equivoco, per tant he decidit "partir peres" amb vosaltres.
Maleïts accents, com em compliqueu la vida!

6 comentaris:

Glòria ha dit...

Ja ja ja, molt bo, Joana!!! Que els bombin!!!

zel ha dit...

Que collonuda que ets...si necessites un cop de mà, ja ho saps...petonets!

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Dons, … jo i tinc aversió, i sort dels correctors … … que si fos per mi, tot seria sense.

Toni Soler ha dit...

Joana, Joana, amb tu, no se sap fins al final amb quina sorpresa ens trobarem, molt bo.

Petons

Carles Dresaire i Gaudí ha dit...

En canvi el japonés és fàcil, no te accents!!! jajaja

Elisabet ha dit...

jajajaja!!!!boníssim.....