divendres, 27 de març del 2009

Infumable.....


Imaginem...
A mi m'agrada un noi, per tenir el seu número de mòbil, m'he d'anar al llit amb el marit d'una que conec i se com em posarà de "verda" si ho sap i a més, ell no m'agrada, però insisteix, si el vols, tu, al llit.
L'amic d'aquest que em vol portar al llit, em dona garanties, diu que serà un senyor, però se que no te paraula. Mentres em diu això, ja està enviant un missatget amb insults variats, mentires etc...
És a dir, encara no ho he fet, però ja rebo un munt de crítiques, per tant, com soc conseqüent i no vaig al llit amb qualsevol, dic que NO i vaig directe a parlar amb l'interessat, a la fí, és l'objecte de dessig i tinc el que fa falta per fer.ho.
Total, més val "pactar" el dia i l'hora, que quedar per "ligerita de cascos".
Soc una inculta, imagino, políticament parlant, alguns pactes son del tot infumables!
No podem posar una cara al nord i una altre al centre del país, no amb aquests impresentables.
El què va guanyar te algo que dir no?. Se que no sería senzill, però seria molt millor que això!
Patxi, a qualsevol preu.. NO!

7 comentaris:

Montse ha dit...

jajaja! em pensava que ens anaves a explicar el culebrot de torn (vas veure "Infidels", ahir a la nit?)

Hi ha pactes infumables perquè els polítics que fan els pactes són impresentables!

Una abraçada, reina mora

Carles Dresaire i Gaudí ha dit...

"si no vas ellos vuelven"
Jo hi vaig anar i ara ells s'agafen de la ma dels que no havien de tornar.
CONFIANÇA EN ELS POLÍTICS?
DIGNITAT?
JUSTICIA?
HONESTITAT?

Vergonyós, i diria més:
Ho haveu vist? la mare quels va parir!!!!!!!!!

I a sobre la persona que proposava dialogar la titllen de boig!!!

Independència, aquí i allà.

Garbí24 ha dit...

Ja m'estaba enganxant i resulta que parles de politica , tots plegats lligats dintre un sac i al riu , aqui si que hem de dir : ho haveu vist...........la mare quils va parir.
Per cert molt ben argumentat.

Anònim ha dit...

A mi tampoc m'agrada aquest matrimoni de conveniència...En recorda el conte de La Rateta: després de triar marit entre uns quants, es casa amb el gat... i el resultat no li surt gaire bé!
De vegades val més estar sol que mal acompanyat.

Toni Soler ha dit...

Es mucho el trabajo por hacer, demasiados cambios para una sociedad que valora extraordinariamente su pasado y se aferra fuertemente a sus costumbres, suerte Patxi.

Tú pareja de baile tenía la tarjeta de pedidos vacía y la cama helada. Cuando las cosas se pongan difíciles y quieras recuperándote del dolor producido, té gritará fuerte al oído, té dirá que ya te aviso, que fue lo primero que té dijo nada más conoceros, (…) ¿Qué clase de compañías te buscas?, ¿como se ocurre dialogar con es@ pelandrusc@? (…) y encima levantará su dedo y te acusará públicamente de haber tenido un idilio con otr@, con otros y te dejará en evidencia. Patxi a cualquier precio…. NO

imagina ha dit...

Com diu la Glòria aquests “ratolins” es casen amb el gat i sortiran escaldats.
En fi, fa temps (des que em van ficar a l'OTAN) que els vaig retirar el saludo i ara amb això i el tractament que fan del estatut, reafirmen la meva postura d'escorar-me a l'esquerra (Iniciativa per Catalunya).
Petons
imagina

ILDEFONSO MARMOL ha dit...

Nos terminarán poniendo los cuernos, como siempre.Con matrimonios de este tipo, nos quedaremos sin familia.¿Como podemos fiarnos de esta gente?
Un beso.