No tinc ni ideia si aquesta paraula existeix, per mi, la definició seria les dones "tontes", "fluixes" i que necessiten que un home, preferiblement el seu, els hi tregui les castanyes del foc.
Com és evident no em trobo en aquest grup, per sort cada cop menys nombrós, es poden dir mil coses de mi, que tinc mal caràcter, ni que no tant, que dic les coses pel "bot gròs", però mai podrà dir ningú que he enviat cap dels meus homes a què m'arreclin res, ni tan sols un endoll!!!
Cada vegada les dones hem demostrat més que valem molt, que ja n'hi ha prou que ens llueixin, ni que algunes adoren anar de "senyora de", els dona un gustet...
Aquestes, les "fleumes", em posen dels nervis, de manera absoluta, son, les que després propicien que els homes diguin... és una dona, què vols!!.
Això sí, lo més inteligent que et diuen és: tens enveja de lo mona que soc..., em preferixo mil vegades acabada de llevar, similar a Mafalda, que ser com elles!
Així que quan tinc la mala sort de coincidir amb una, procuro, del tot, tenir.la ben lluny, deixar que llueixi melena al vent, però sense que en passi per la cara.
No em cal cap home que parli per mi, ni que de vegades, més valdria que m'estés callada, tindria una vida més tranquileta, però tambe una "ulcera" a l'estómac!
Ser i sentir.se independent, te aquestes coses....
