I ni que ja n'he passat quatre, ha estat amb els mateixos dubtes.
I si no ho faig bé?, i si no recordo com s'agafa?, i si li faig mal?, i si....
Ha passat tant de temps, el temps vola, que els dubtes sempre son presents i ni que no et falli la voluntat, les ganes ni la força, no pots evitar patir, encara que n'has fet grans quatre i sempre n'has sortit ben parada...
Ahir al vespre, per primera vegada, vaig fer d'àvia... sols varen ser unes tres hores, però en Martí i jo, fins i tot l'Elmer, ho varem viure com una gran ocassió, com un moment especial que varem gaudir en profunditat.
I sí, en vaig saber, sí, també donar el biberó, i que fes el rotet i....
6 comentaris:
Una mega-abraçada, d'àvia a àvia!!!!!!!!em dónes permís per emportar-me la foto del Dídac per al meu poster de nens guapos de blogaires?
És clar que sí!!! Només faltaria! El sentiment de "lloca" que portem dins no mor mai. i que no mori!
Un petó, Joana.
Jajajajaja!! Ole la iaia.
Hola Joana estarás muy contenta tener un nieto, es tener un regalo para Navidad de lo mas querido, y alas abuelas se nos cae la baba cuando miramos nuestros nieto
yo pienso que es el querer mas grade que podemos sentir , ha nuestros hijos los queremos mucho pero halos nieto los adoramos
felicidades atún hijos y que tengáis unas felices Navidades un saludo de tu amiga Encarna
Molt bé aquesta àvia, no??? Aquí es nota l'experiència! Nosaltres amb el tema rot ho portem molt més fotut! Una abraçada!
Quina tendresa!
És un amor.
Publica un comentari a l'entrada