dimarts, 11 de novembre del 2008

De quan les campanyes, eren una altra cosa....



Aquesta poesia, junt amb un ramet de roses, ens la va regalar el llavors Primer Secretari del PSC de Mataró, en Remi, el darrer dia de campanya de les eleccions Autonòmiques del 93....
Llavors.... tot era una altre cosa. En aquells temps, discrepar, no era "o connmigo o contra mi". I ell sabia agraïr la feina i fer.se perdonar els mals moments.
No calia ser un llepa, ni estar en tot moment lloant la seva persona. Ell solet es feia estimar. De fet.... encara es fa estimar.
Jo vaig plegar de la seva Executiva per una seriosa discrepància i mai, però mai, m'ho va criticar ni em va fer una mala cara. Va seguir confiant en mi i en la meva opinió.
I és que sap ser, davant de tot, persona.
Apart, de cuinar la millor sopa d'all que mai he tastat!
Avui, que estic un xic "remember" va per ell aquesta bonica cançó, per els bons temps que tan lluny han quedat.


A les "tres Tereses" (per l'adreça de la seu del PSC)

Cal que aquest darrer dia
tota la gent de la casa
pugi, baixi i/o treballi
envoltats del vostre somriure.
Si eñs telèfons no paren,
somrieu.
Si no arriba un interventor,
somrieu.
Si us manca un apoderat,
somrieu.
Perquè el vostre somriure
és molt per a vosaltres
i no ens fa mal a nosaltres

(Rabrodegat Tambore).

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Quin perill, tornar a mirar el que em deixat;val mes no pensar en les coses que ja no tornen, i mirar endavant pensar en les coses bones que tenim avui i que tindrem dema. Ets una futura iaia molt enrollatda i aixo es el que cal pensar, i del passat recordar les coses divertides i boniques sense anyorar res

Anònim ha dit...

M'encanta la poesia, un bon regal, sí senyor!