M'he donat per aludida, és clar que sí!
Doncs no va aquest ximplet i diu aquesta barbaritat: "Las madres con hijos gays quieren que sean diplomáticos para verles poco”.
Però què s'ha pensat aquest capullo???.
La meva filla viu amb una noia, son parella de fa més de 5 anys i jo l'anyoro cada dia que pasa. No la vull lluny de mi, em dona suport, petons i m'abraça, com pot dir ningú que els volem lluny per disimular?.
Disimular què?, potser lo feliç que ella és?.
Conec d'altres mares amb fills i filles gais, i em consta com els estimen i com ells cuiden d'elles, ningú els vol lluny, abans al contrari.
Com és posible que Felipe González fes ministre aquest sujeto?. I que presideixi la el Consell de la Càmara de comerç?.
De veritat, cada dia llegeixo més estúpids i inconscients.
Avui em bull la sang! i no pas per haver tingut una nit "calenta".
5 comentaris:
Lo que no explica aquí el erudito, es que opinan los hijos sean gays o no, que tengan padres gilipollas, como él.
Un saludo
Quina poca vergonya i tant, aquest senyor que no parli en el meu nom i potser en el de cap mare,no crec que el amor de madre sigui un mite,suposo que algu hi ha per aquest monts que no el senti. Pero la majoria estimem els nostres fills, i el que siguin gays no es el que li treu la sont a una mare hi han altres cosses que ens fan patir mes.
Siguin fills/lles, nebots/des... no els volem lluny, ben al contrari; els volem a prop, com sempre.
Per inteligents esta clar que no els hi donen carrecs.
Em trec el barret i et felicito pel post. Sí senyora, que sàpiguen aprendre d'una mare que per damunt de tot és persona. Capullos? ës poc!
Publica un comentari a l'entrada