Aquesta sensació, tan coneguda per mi, de pell calenta, un xic humida, que va adquirint la suavitat desitjada a mida que la vas tocant i perfumant, a cada carícia puja i puja la temperatura i jo, de normal de "sang calenta", no puc estar tranquila, no aconsegueixo relaxar la ment i el cos.
Provo primer de panxa amunt, després panxa avall, de costat, per postures que no quedi que una està encara bastant lleugera. Fins i tot la poca roba que porto em fa nosa...
Però la temperatura puja, les segones passades de mans ja em posan un xic frenètica, ara sento bategar la pell, te vida pròpia.
La intentem calmar i relaxar, una bona hidratació és important i tu me la dones, a dues mans, pujes i baixes les meves cuixes amb intensitat i jo agraïexo el teu gest, és més, m'agrada molt...
quan sembla que l'escalfor m'ha de tumbar, m'he d'abandonar a les sensacions i oblidar aquesta caloreta que tant i tant m'incomoda...
La pell pot dur moltes sensacions, si tanques els ull i et deixes anar...
La pell pot dur moltes sensacions, si tanques els ull i et deixes anar...
Llavors, tu, també a dues mans fas el cop definitiu, esquitxes les meves cuixes amb un líquid fret i impactant, el gust és inmediat....
Ahir em vaig anar a depilar amb cera calenta...
3 comentaris:
Jo acostumo a fer-ho als matins, quan estic sola i, tot i que he provat altres postures, la que més bé em va és de peus amb una cama aixecada... així com m'ho vaig fent, la pell se'm posa calenta, molt calenta i, quan acabo em quedo ben tranquil.la i relaxada, fins la propera vegada. Jo sóc de les d"epiladi"!!!
Ah jo m'afeito als matins ara de fet molts dies no tinc humor, depilarme de moment no.
Jejeje, amb cera calenta...dona, vols dir que no podries fer-ho tu soleta? Jo fa temps que és una despesa que m'estalvio, m'ho faig jo i apa...i a l'hivern, ni això!!!jejeje petonets!
Publica un comentari a l'entrada