dissabte, 4 d’octubre del 2008

La "mediació"...


Ja fa uns dies que penso en aquest tema, la mediació, un servei d'alguns ajuntaments per els problemes de convivència. Normalment, dels "d'aqui" amb els "d'allà".
Crec que ja ha quedat clar en aquest blog meu que no tinc ni un pèl de racisme a la mava sang, però no estic cega i veig el que passa al meu voltant.... de cap manera voldria que aquest escrit, molt raonat, s'entengués malament.
Ara farà un any que vaig aconseguir aquest pis de la bossa de lloguer que l'Ajuntament posa a disposició de joves i dones soles, també de la gent gran, i passat aquest any prenc la decissió de buscar un altre lloc.
Quan vaig venir a viure aqui la majoria de la meva família i també algunes amistats, em varen preguntar si estava segura, jo vaig afirmar i de manera contundent que sí.
Tinc davant de les finestres del menjador i la meva habitació la plaça Colombia, lloc on a tota hora, matí, tarda, vespre i nit, pots trobar gent. Aquest estiu no he pogut dormir amb la finestra oberta ni un sol dia, però ni un!.
A les 2 de la nit corra i crida la canalla, xerren a tota veu les seves mares i "ells" s'estàn arrepenjats a les façanes parlant. Quan els hi demanes silenci, lo millor que et pot passar és que et mirin malament i no es moguin, lo pitjor, que et comencin a picar la finestra i a escupir. Consti que parlo des de l'experiència, no de res que m'hagin explicat. Imagino que és un dels inconvenients de viure en un baix.
Tenim els mossos dia sí i dia també, cada nit, escorcolls, corredisses, en fí.... mai hagués pensat dir això, però és gaire bé impossible de suportar. Potser tan sols és que no estic acostumada, ni m'hi vull acostumar.
Després el tema del veinat d'escala, no els pots fer entendre que el teu pati no és un femer, que el pobre Elmer viu sempre per més que netejo, entre restes de xiclets, esclovies d'ou i fins i tot restes de fruita!. Per no parlar de l'aigua que cau a raig, que no fan el centrifugat a la roba malgrat els hi he demanat de manera molt educada. El president d'escala em va aconsellar que els hi posi una denúncia, "esta gente sólo entiende eso" em va dir.
Total, mediem, que no falti, però una cosa és respectar les seves costums, però i els meus drets qui els defensa?. Per cert, la notícia no parla de l'èxit d'aquesta mediació.
Jo estic a favor de qualsevol iniciativa que serveixi per la convivència, per suposat, però crec que també és important fer entendre als "nouvinguts" que han d'acceptar les normes bàsiques per adaptar-se a les nostres.
Apa Joana!, torna a començar...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Tema complicat, estimada amiga... T'entenc perfectament, tot i que espero que no t'allunyis massa de mi.
Un petó i endavant!

pepi ha dit...

Hola guapa:

No sé com ho farem, però estic d'acrod amb tu. Els nouvinguts haurien d'apendre a respetar als altres. Jo començo a estar cansada de ser educada amb ells.

Per cert, estic d'acord amb la Gloria: no t'allunyis massa.

petonicos guapa

Unknown ha dit...

El problema és que tots aquests que s'ajunten a guetos com Rocafonda no venen amb cap intenció d'adaptar-se y començar una nova vida. Venen i volen imposar les seves costums i això és el que no pot ser. Saps bé que jo marxaré a viure Austràlia i per descomptat tinc clar que m'hauré d'adaptar als seus costums així bé com a l'idioma.

El que comentes ja no és cosa de costums, això que t'hagin escopit es de porcs i mal educats, tant se val d'on vinguin o la raça. El que no pot ser es que no es pugui obrir la boca perquè sinó resulta que ets un racista. Una merda! Els racistes en tot cas son ells que no toleren que se'ls digui rès.

Ara bé, jo crec que gran part de la culpa dels guetos és dels ajuntaments que no han fet absolutament res per vetllar per la integració d'aquest col·lectiu, no pot ser que si els nens han de fer classes per la Ciutadania els que venen de fora no ho hagin de fer.

Anònim ha dit...

Jo tambe t'entenc,i ser el que vols dir,jo recordo quant el menjar gazpaxo era per a mi impensable, i el pa amb tomaquet una guarrada per noies que venien de fora i amb el temps i crec que gracies al turisme uns i altres ens fusionaren,i ara al Rocio et donaben pescadito frito amb pa amb tomaquet.No ser si podra tornar a passar,¡¡ esperem que si

Gatxan ha dit...

Em sap greu que les coses hagin anat d'aquesta manera i que hagis de plantejar-te canviar de barri... És una putada que no hi hagi hagut manera. Sobretot perquè estic convençuda de que, pel camí, hi sortim perdent tots plegats.