Avui, aquesta "senyora" que sovint escriu, que deixa anar la llengua més del que alguns voldrien, però menys del que sembla. Aquesta "revolucionaria" del seu temps, i de l'actual.
Aquesta que sembla que mai perd la força i quan ho fa, disimula. Que us explica com li van les coses, no totes és clar, que noteu si està bé, o no...
La que sovint empeny i aconsella i dona força, però llavors calla si no està bé.
La que ha pujat i baixat, rigut i plorat, estimat i gaire bé odiat, abraçat i petonejat, mirat malament i també amb afecte infinit. La que ha fet grans amigues i confidents en aquest camí...
Aquesta que les injusticies posa de tan mala llet i malgrat les decepcions aqui segueix.
Servidora, que tant de temps ha dit.... sí, mani?, atenent el telèfon, la que tot.hom troba primer en arribar, no per grossa, si no per tenir el primer despatx de la "santa" seu.
La que malgrat tot és Socialista "hasta las trancas".
La que mai surt a les fotos, ni ganes, lo meu, sempre ho dic, és la feina interna.
Aquesta que l'estrés empeny a mirar el mar per la finestra del despatx i contar números.
Donc aquesta, la Joana, avui fa 17 anys i un dia que va entrar com a treballadora a la casa, el PSC de Mataró. I pensar que vaig entrar per fer una prova, que jo venent bistecs i pollastres estava molt tranquileta!.
Aqui teniu la única foto que m'han fet al meu despatx, no vaig tenir temps de fugir...
(lo de i 1 dia, com és evident, va amb segones je je).
Aquesta que sembla que mai perd la força i quan ho fa, disimula. Que us explica com li van les coses, no totes és clar, que noteu si està bé, o no...
La que sovint empeny i aconsella i dona força, però llavors calla si no està bé.
La que ha pujat i baixat, rigut i plorat, estimat i gaire bé odiat, abraçat i petonejat, mirat malament i també amb afecte infinit. La que ha fet grans amigues i confidents en aquest camí...
Aquesta que les injusticies posa de tan mala llet i malgrat les decepcions aqui segueix.
Servidora, que tant de temps ha dit.... sí, mani?, atenent el telèfon, la que tot.hom troba primer en arribar, no per grossa, si no per tenir el primer despatx de la "santa" seu.
La que malgrat tot és Socialista "hasta las trancas".
La que mai surt a les fotos, ni ganes, lo meu, sempre ho dic, és la feina interna.
Aquesta que l'estrés empeny a mirar el mar per la finestra del despatx i contar números.
Donc aquesta, la Joana, avui fa 17 anys i un dia que va entrar com a treballadora a la casa, el PSC de Mataró. I pensar que vaig entrar per fer una prova, que jo venent bistecs i pollastres estava molt tranquileta!.
Aqui teniu la única foto que m'han fet al meu despatx, no vaig tenir temps de fugir...
(lo de i 1 dia, com és evident, va amb segones je je).
12 comentaris:
I per molts anys més!!!!! una abraçada
Gràcies per estar sempre ahí, Joana.
Com diu en Carles, i per molts anys!!!!!!!!!
Un petó, amiga.
Quina paciència!
Felicitats, Joana! I que continuïs endavat. Tant de bo poguéssis treballar al davant, i no a l'ombre. Els dones mil voltes a tants polítics de pacotilla...
petonet
Enhorabona, Joana, pels 17 anys i 1 dia, però el més important, perquè fa 17 anys que fas una feina que t'agrada, que sents dins teu com si fossin teves totes les coses que passen, bones i dolentes al teu partit socialista.
En parles amb carinyo, a vegades amb passió i d'altres també d'una forma critica quan no t'agrada gaire el que fan els caps grossos.
Ets una persona autentica, Joana, que desbordes sentiments i que sempre vas de cara.
Entenc que faci 17 anys que hi ets i que t'estimin i et considerin un dels braços principals de la seva seu, perquè no hi ha gaires persones com tú.
Doncs moltes felicitats!
17 anys ja debies començar a treballar de nena no?
Moltes Felicitats! Segur que fas una feina ben feta ...els teus escrits et delaten!
No sé pas què hauríem fet sense tu rebent-nos al teu despatx! Moltes felicitats!
Doncs felicitats i bona feina, i segueix amb els ànims regalats i amb tot el que tan bé has fet fins ara! Petons!
Je, jo tambe recordo el primer dia que vaig anar a la 5 planta, i tambe recordo que no coneixia dingu de Mataró i et preguntaba per botigues peluqueries etc. es pot dir que em vas introduir a Mataró.Gràcies
Molt bé Joana!
Algun dia anirés a veure't. Endevant i paciencia amb tots.
Publica un comentari a l'entrada