Un any més?... un dia més....

Soc molt conscient que no tinc la pell tan ferma, que aquest "rictus" impertinent al voltant dels llavis ha caigut un xic, malgrat ser tan riallera. Soc molt conscient que potser veig les coses amb més calma, que ja no m'altero amb tanta facilitat, però si m'apassiono igual....

També en soc de que alguna taqueta, de moment insignificant i gaire bé invisible, ha aparegut a les meves mans, però aquestes conserven la seva força.
No pasen en va, però els porto prou bé.
Conservo les ganes, la "picardia", les mirades intenses que dieun tant en tan poca estona. Conservo la majoría de gent estimada, les meves curves, ni que més suaus. Conservo el meu "canalillo", ni que més petit. També l'amor per els meus. Les ganes de soparets amb amigues, de balls i confidències. Les ganes de fer l'amor i de gaudir, de fer petons....
L'amor per la música, per les caminades per la platja, de bones lectures i bon cinema.
Conservo les estones amb bones amigues, discretes i tolerants. També el bon humor i el meu caràcter...
També la passió per Ribes de Fresser i Queralbs, per les seves muntanyes i valls, la seva fresqueta d'agost i per els bons àpats dels Caçadors...
Conservo, les ganes de viure i espero impacient el moment de conèixer el meu net, i de que ell em conegui, àvies com jo no en corren massa.
Avui faig 47 esplèndids anys, diguin el que diguin!