dimecres, 27 d’agost de 2008

Tocada i enfonsada?...


Espero que no...
Dissabte al vespre, un cop més, vaig sortir amb les amigues a ballar, nit divertida i alegre, com gaire bé sempre.
Va ser una nit moguda doncs el primer lloc on varem anar ha canviat i ara sols posen salsa i era ple de canalla i llatins, em sentía la mare de tots i totes :)
Allà mateix, mentre esperavem que obrisin, assegudes en un banc, una de les meves amigues va establir conversa amb un home que també esperava. La cosa és que quan varem marxar, aquest senyor li va preguntar on anavem i va venir al segón local. Ens varem trobar exactament el mateix problema, gent massa jove i sols balls i balladores llatines, els homes espanyols a la "caça" de jovenetes.
Total, abans de marxar d'aquest segón local i donat que haviem pagat varem pendre la consumició i aquest senyor es va adreçar a mi i varem mantenir una conversa prou interessant.
Quan li varem dir passat un quart d'hora que marxavem a un altre lloc, ell va venir també amb el seu cotxe.
Un cop allà, i ni que em fa cert rubor reconèixer això, el senyor em va dir clar i directe que venia per mi, que li agradava la meva conversa i em va començar a llençar uns "piropos" que com no estic gens acostumada, però gens, em varen incomodar una mica.
Vaig ballar amb ell algunes cançons i malgrat que reconec que no li vaig donar peu, ell anava directe, sols li interesaba jo. i mira que vaig intentar un cop i un altre que ballés amb les meves amigues!. Imagino que lligar és això...
Que si d'ón ets, fills, feina etc... em va fer cinc cèntims de la seva vida i en un moment donat, ballant, li vaig deixar clar que jo no busco ni vull parella, que no estic preparada i que em limito a conèixer persones, entrar sortir i fer cafés, però poc més, potser vaig ser massa directe o seca, no se...
Es va parar en sec, em va mirar als ulls, als quals havia dedicat un munt d'elogis, i em va dir.... has desistit d'estimar algú?, tant de mal t'han fet?.
Bueno, en aquell moment jo no li vaig donar gaire importància i amb un somriure varem seguir ballant i xerrant, l'home és un bon conversador i també un bon ballarí, ho ha de ser per dur la Joana....
Va ser agradable i les estones que seiem també parlava amb les amigues, per això no s'em va fer pesat, malgrat que elles vinga insistir que em deixés anar i no em tanqués, que l'home feia "bona pinta".
Quan ens varem despedir, dos petonets a les galtes i un saber si aquesta setmana aniriem, ell ja tenia clar, imagino, que jo no estava interessada ni disposada, ni em va demanar el mòbil.
Després, ja a casa i donat que estic sola, en Martí és fora amb el seu pare, doncs he pensat, i molt, en aquestes paraules que em va dir. I m'he emprenyat i de valent amb mi mateixa, perque resulta que aquet home, que no em coneix de rés i segurament no tornaré a veure, va endevinar el que sento i com ho sento i m'emprenya pensar que sigui així. No que s'adonés, si no estar així, tancada.
Ahir, tot xerrant amb en Carles mentre feiem una cerveseta a la Rambla, em vaig adonar que a tots dos ens agradaria poder sentir coses similars.
Avui he despullat l'ànima, però no patiu aquests que sovint em dieu que explico massa, ja em vesteixo, fins i tot amb abric i casc i poso el vestit de "dona dura", ni que vaig poder observar que davant un home llest, aquest no serveix de rés.
Demà serà un altre dia, no penseu pas que estic trista, no és el cas, més aviat sorpresa de mi mateixa.

6 comentaris:

Glòria ha dit...

Potser sí estàs tancada a tenir una nova relació, però no vol dir precissament perquè t'hagin fet mal, també podria ser perquè guardes un bon record o, simplement perquè ja tens prou; no sé, dic jo.
Ens veiem i parlem.

Carles Dresaire i Gaudí ha dit...

Uf, niña!!!!!!!!!!! aclareixo que volem sentir el mateix però jo desde l'altre banda, a veure si algú es pensa que m'he passat a l'altre cantó, jajaja.

Hi ha molta gent que va tant abrigada que és impossible veure-la despullada, i en una relació o vas despullat o no "veus" res.

Sempre ho he dit, la sinceritat per davant, si tothom fos més sincer segur que tots ens entendriem millor. Però les pors fa que deixem de fer, si si, molta gent deixa de fer coses per PORS, s'ha de viure, arriscar, i quan caus tornar a aixecar-te i tornar a intentar-ho!!!!!

Una abraçada

Isa ha dit...

Torna-hi, si està escrit que heu d'estar junts, ell hi serà. Sort.

Striper ha dit...

No creus que si t'has sorpres de tu mateixa es positiu , imaginat que perds aquesta posibilitat. Petons noia, joveneta i guapa.

Maite ha dit...

Joana, a mi em passaria el mateix que a tú. Primer que ja em sorprendria que em tiressin els "tejos" i m'incomodaria (falta de costum).
I després de que em confesses que anava per mi i no em desampares ni un moment, ja m'agobiaria.
En fi, Joana, si tens ganes de disfrutar i el noi t'agrada, torna-hi, a veure que passa. Jo no seria capaç, però donar consells es tant facil...eh?

pepi ha dit...

Hola Joana:
Tens la sort de poder fer el que vulguis.

petonets