Tota la meva vida, 47 anys, he tingut un problema amb els barbuts, siguin barbes incipients, llargues, fins i tot ajustadetes a la cara.
Deixant apart que no m'agraden els homes barbuts, quan ún em fa un petó, sense distinció de la mida, de la barba... em provoca una granissada a la cara.
Tinc amics barbuts, no he tingut cap parella que ho sigui, imagino que per el mateix.
Tinc en Joan, amic de fa anys, el primer cop que el vaig veure sense, em va costar molt de reconèixer.lo. S'havia tret de sobre 20 anys!
En Carles, des de fa un temps porta barba i creu que lliga més, diu que les seves amigues, les altres, és clar, el troben més guapo... jo el trobo més gran :)
En Javier, el fà més gran quan la porta, però segueixo preferint la seva "pinta juvenil".
Per sort, cap dels meus germans ni fills en porta!.
Què voleu?, on hi hagi un home ben afeitadet i perfumat..... treieu els pèls del meu camí!.
(Amb afecte a tots els mencionats eehh, que avui he tornat a la feina i tinc un trauma....).
Deixant apart que no m'agraden els homes barbuts, quan ún em fa un petó, sense distinció de la mida, de la barba... em provoca una granissada a la cara.
Tinc amics barbuts, no he tingut cap parella que ho sigui, imagino que per el mateix.
Tinc en Joan, amic de fa anys, el primer cop que el vaig veure sense, em va costar molt de reconèixer.lo. S'havia tret de sobre 20 anys!
En Carles, des de fa un temps porta barba i creu que lliga més, diu que les seves amigues, les altres, és clar, el troben més guapo... jo el trobo més gran :)
En Javier, el fà més gran quan la porta, però segueixo preferint la seva "pinta juvenil".
Per sort, cap dels meus germans ni fills en porta!.
Què voleu?, on hi hagi un home ben afeitadet i perfumat..... treieu els pèls del meu camí!.
(Amb afecte a tots els mencionats eehh, que avui he tornat a la feina i tinc un trauma....).
8 comentaris:
És que... afaitar-se cada dia és una mica cansat.
En ocasions hem de deixar descansar la nostra pell.
Salut
Joana,
amb respecte a la meva barba, la veritat és que m'han donat tantes opinions favorables com contràries a la mateixa. Això sí, cal dir que la teva és de les opinions més simpàtiques i ben rebudes que m'he trobat.
Un petó (sense barba) i ànims amb la tornada a la feina. Ens veiem!
Passa del trauma, i per el cafe ja amb rasurare.
un peto bonica
A casa meva el pare del meus fills en porta i no el sabria veure sense. els meus fills lluiten amb l'afaitar-se que encara no tenen prou pèl...
Ja veig que tens "poca feina" per anar "opinant" sobre les nostres barbes. Ho sento pero avui et faré un petò AMB BARBA, jejeje. I parlarem del que vas escrivint....
La veritat no se que dirte mai m'he petonejat efusivament amb un barbut.
Bones!!!! ja sóc a casa, Joana!!!!
Mira, aquí discrepem, i a mi que em van les barbetes... Oi que ho saps?
Un petonàs, passaré a visitar-te.
Jo he tingut algun amic que era barbut,i no em desagradaba gens;depen del home i del moment.
Un apunt he notat varies vegades que era perque sense ;eran mes lletgos.I que a una edat tots semblen el mateix
Publica un comentari a l'entrada