dijous, 29 de juny del 2006

Notícies que ja no haurien de ser-ho...


Tots i totes sabem que a molts paisos viuen com aqui ho fèiem fa cents d'anys, sense garantíes de cap tipus, però així i tot, no em deixen de sorprendre algunes coses que llegeixo.
Notícia d'ara mateix a El Periodico de Catalunya, les dones de Kuwait van a votar avui per primer cop...
Això sol ja esgarrifa, aqui tenim una certa imatge dels Kuwaitis de Puero Banús, Marbella, etcc..., carregats d'or, de vaixells de super luxe etc.... la trist realitat és que aquestes dones, ells, els mascles protectors i que segons ells ho fan per el bé d'elles aquesta super protecció, varen aprovar fa justet un any el dret a què elles votessin.
Lo millor de tot, si aquestes dones puguessin votar amb llibertat real, no el que els diguin els seus homes, la majoría ho faran, podríen "tombar" qualsevol govern, donat que segons la notícia.... de la població autòctona kuwaití d'un milió de persones, només 340.248 tenen dret a votar i d'aquests, un 57,5% són dones..... traduït amb números, elles son majoría, asociades i organitzades, guanyen!!.
És molt lent el camí de les llibertats i més en aquests paisos, per les dones molt més, els maltractaments son habituals, no poden sortir soles ni a comprar, no poden decidir sobre els seus diners, ara sols queda que s'organitzin, ni que és clar.... el Emir llavors pot destituir qualsevol govern que no li agradi!.
Però no hem de pedre mai les esperances en un futur millor...

3 comentaris:

Albert ha dit...

Cert. El camí és lent, però mentre no hi posin un stop jo em conformo. Aquí l' stop va durar 40 anys.

Anònim ha dit...

Sé que ellas no tienen la culpa, pero cuando veo que las mujeres musulmanas, van tapadas con una vestimenta parecida a las mojas de antes, y como me ha explicado alguien, incluso preconizan que dentro de un tiempo todas las mujeres españolas llevarán una vestimenta parecida, me da mucha rabia.
Saludos

Euphorbia ha dit...

Malament van les coses pel món i un petit avenç per petit que sigui ja és alguna cosa. Ara només falta que elles hi vulguin anar i que els marits els hi deixin. Perquè en molts casos les primeres discriminadores són elles mateixes.