Si alguna cosa m'agrada de mi mateixa és no haber.me resignat mai a les injusticies, a les decisions dictatorials, ni quan era jove, (el pare no em deixaba ni sortir a la porta sola), ni ara. Sempre he pensat que quan em fes gran, ara ja en tinc 44, em calmaria una mica i veuria les coses amb més fredor, dono gràcies a qui calgui perquè això no ha passat, segueixo pasional i amb el caràcter decidit, les injusticies em fan mal al fetge!.
Tot això ve donat per una cosa que ha passat avui, a una noia què conec bastant, lo suficient per saber que és llesta, intel.ligent i preparada, amb una carrera i amb moltes ganes, una noia que mai ha fet servir de "filla de" li han dedicat uns quants insults, des de l'anonimat, és clar, els cobards actuen aixi.
He patit en un passat no massa llunyà un sentiment semblant al que ara deu tenir ella, estar casada amb algú que tingui un càrrec, ni que tinguis una trajectòria impecable i mai hagis fet servir aquesta condició, sembla que et deixa in habilitat per parlar, opinar, treballar, etc..., encara recordo algún comentari groller i de mal gust d'una persona que em va dir que em dediqués a fer de... senyora de...., aquell dia si vaig treure foc per els queixals!!.
En aquest cas concret ella és filla d'una persona coneguda, però per mi, és la Eu, senzillament, quan li he tingut que demanar alguna col.laboració, alguna feina, mai he mirat qui és el seu pare, ni francament m'importa poc, ella és ella i punt.
I crec, fins on jo se, que treballa bé, què és constant i pencona, per ventura a les feines no és mira això?.
Jo ho he passat molt malament amb aquesta discriminació, abans de separarme semblava que a les assemblees no podia opinar, però jo ho he fet sempre, molt abans del segon marit ja era militant i soc activa políticament des de els 15 anys!, qui ha de dir que deixo de ser "bona" per haver.me enamorat d'un polític?.
Lo millor és que quan em vaig separar ja ningú em va retopar més.... quanta estupidesa.
Poca gent és pot imaginar lo dur que és que et jutgin sols per tenir família on sigui, i més si som dones. Encara ens queda molt de camí fins aconsseguir la igualtat real.
Sort que jo, soc "dura de roer" i sempre seré, sencillament, la Joana, tingui el marit que tingui o sense.... ves a saber.
Tot això ve donat per una cosa que ha passat avui, a una noia què conec bastant, lo suficient per saber que és llesta, intel.ligent i preparada, amb una carrera i amb moltes ganes, una noia que mai ha fet servir de "filla de" li han dedicat uns quants insults, des de l'anonimat, és clar, els cobards actuen aixi.
He patit en un passat no massa llunyà un sentiment semblant al que ara deu tenir ella, estar casada amb algú que tingui un càrrec, ni que tinguis una trajectòria impecable i mai hagis fet servir aquesta condició, sembla que et deixa in habilitat per parlar, opinar, treballar, etc..., encara recordo algún comentari groller i de mal gust d'una persona que em va dir que em dediqués a fer de... senyora de...., aquell dia si vaig treure foc per els queixals!!.
En aquest cas concret ella és filla d'una persona coneguda, però per mi, és la Eu, senzillament, quan li he tingut que demanar alguna col.laboració, alguna feina, mai he mirat qui és el seu pare, ni francament m'importa poc, ella és ella i punt.
I crec, fins on jo se, que treballa bé, què és constant i pencona, per ventura a les feines no és mira això?.
Jo ho he passat molt malament amb aquesta discriminació, abans de separarme semblava que a les assemblees no podia opinar, però jo ho he fet sempre, molt abans del segon marit ja era militant i soc activa políticament des de els 15 anys!, qui ha de dir que deixo de ser "bona" per haver.me enamorat d'un polític?.
Lo millor és que quan em vaig separar ja ningú em va retopar més.... quanta estupidesa.
Poca gent és pot imaginar lo dur que és que et jutgin sols per tenir família on sigui, i més si som dones. Encara ens queda molt de camí fins aconsseguir la igualtat real.
Sort que jo, soc "dura de roer" i sempre seré, sencillament, la Joana, tingui el marit que tingui o sense.... ves a saber.
Les flors, per ella i per mi, perquè ho valem!!!.
2 comentaris:
Gràcies pel post, Joana!
La veritat és que aquestes coses fan molta ràbia pel què tenen d'injustes. Quan algú et coneix i et pot avaluar, la seva opinió és legítima, sigui bona o dolenta. Però quan les opinions, i fins i tot insults o menyspreus, es fonamenten en els rumors o en el desconeixement, són molt injustos.
Però, com tu bé dius, som dones fortes i "duras de roer". Quan més injustos són aquests comentaris, menys ens han d'afectar!
Així no ens aturaran pas!!
Molts petons, ànims i gràcies de nou, Joana.
Joana, jo només venia a saludar-te en el dia del teu Sant i a felicitar-te!!!
Em menjaré un tall de coca i em prendré una copa de cava a la teva salut (ahir a la nit ja ho vaig fer a la salut dels Joans, però avui serà a la salut de les Joanes ;)
I des d'aquí,si se'm permet, una salutació cordial i la meva solidaritat a l'Eu, encara que no la conegui de res.
Un petó des del meu mar.
Publica un comentari a l'entrada