divendres, 30 de juny de 2006

Plaers i carícies confesables....



Sempre m'has agradat, era joveneta que ja gaudia amb tu plaers, llarcs i intensos, la majoria de vegades sola, m'agrada en solitud i poc a poc, anar lliscant per les teves curves, la teva frescor, els teus canvis imprevists de rumb, ara vas i ara vens, però sempre al meu voltant, mai acabes de marxar i de tant en tant un ensurt, pujes les meves cames i m'esgarrifes, no per nous son menys agradables, les sorpreses quan es tenen aquests moments d'intimitat també agraden.
Vaig i vinc per sobre teu, al teu voltant i tu al meu voltants, em relaxes, em refresques, m'excites i em calmes, m'humiteges, tens un poder sobre mi què mai ningú ha tingut, mai ningú ha aconseguit que deixés el meu mal humor, nervis o bé penes darrere tant com tu, les teves carícies als meus peus fan miracles, ni que no hi crec, segur que la sensació és la mateixa, plaer absolut....
M'enfonso en tu, deixo volar la imaginació i soc feliç, aquest mar en fa feliç...
Per fi m'he fet el primer bany de peus de la temporada!!!. Quin gust noi....
El quadre: CARICIAS © Mercedes Vandendorpe

4 comentaris:

Núria Aguilar ha dit...

Jajaja, ets terrible!

Duna ha dit...

I qué em dius de les olors, dels sabors...
Una descripció fantàstica del mar; i això que fins el final no vaig endivinar de qué parlaves!

imagina ha dit...

Com en aquella pel•lícula de la Meg Ryan, “a mi posi'm el mateix que a ella”, m'has fet venir ganes de donar-me un bany de peus.
Salutacions

Arare_ ha dit...

Hola bonica! M'has fet recordar un escrit que tinc... a veure si el trobo i el poso al blog. M'alegro que el mar et resulti tan atractiu com a mi, el podem compartir, eh?