dijous, 27 d’agost del 2020

Sentir tant...



Aquest no ha estat un dels millors estius per nosaltres.

La primera setmana va estar bé, després, un esclat d'emocions, un bon ensurt, barrejat de certes pors, d'instants de necessitat absoluta d'abraçades i petons, que ja no ens podem donar.

Alguns dies una notícia del tot inesperada, pot girar una vida.

I ens ajuntem, ho tenim això, anem molt a la nostra però davant una malifeta de la vida, sigui vacances o qualsevol moment, allà estem tots i totes. Qui té parella, amb la seva, qui no en té, sola, però fem pinya al voltant de qui està afectat.

I he cercat per tots els racons de casa els records, els instants emotius, he donat voltes i més voltes, quan vius sol això és una mica més complicat, però com sempre, tinc uns fills que ho valen tot. Malgrat que els fills i filla ha estat els primers a donar força, molta, he sortit a buscar energia, a la sortida i posta de sol, energia per regalar, per enviar, per motivar. He carregat motxilles amb la mateixa i li he enviat a ell, sols per ell. I per poder somriure, davant l'adversitat.

No el podem visitar, no ens deixen, maleït virus, maleïda pandèmia i maleït 2020!

 


Som mediterranis, som gent de sang calenta. Res ens alimenta ni consola més que les abraçades, els petons i ànims, ens calen, però ara mateix sols poden ser telefònics, i esperem impacients que puguin ser presencials...
Un sol dia he decaigut de moral, un sol dia he pensat en negatiu. Però l'endemà, després d'algunes nits sense dormir gaire, la sortida del sol, ho va canviar tot.

Ens cal força, et cal força, estem emotius, molt, dissimulem, fem el cor fort, perquè això ha de sortir bé, tu has posat el somriure, nosaltres el suport. Sabem que serà una lluita dura, però els Torres, també ho som!

Agafarem, entre tots i totes, el toro per les banyes i has de guanyar la batalla. Nosaltres, aquí estem, disposa!

(La imatge dels vaixells és del meu germà Quim Torres, la resta, són meves)



4 comentaris:

Garbí24 ha dit...

Espero que tot vagi en el bon camí. Abraçades encara que siguin virtuals...sempre fan alguna cosa

Conchi ha dit...

Hola Joana! Si que l’any 2020 es nefast per tots. Tant les teves fotos con la del teu germà son precioses.
Una abraçada.

El Criticon ha dit...

Hola Joana, hacia años que no pasaba por aquí (algunos problemas personales),
pero he vuelto con fuerza.
Es cierto que este año es para olvidar, pero que seria de nosotros sin recuerdos!!!!
Me quede sin trabajo hace cuatro años, y esta puta pandemia me ha servido para escribir una novela que esta teniendo mucho éxito.
Te dejo mi web por si te apetece pasarte y descargarte los dos primeros capítulos de mi novela gratis.

www.jgbarbey.com

Gracias

Pimenta Mais Doce ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.