divendres, 19 de juny de 2020

I com gestionar l'esclat d'emocions que tinc...?


Fa uns mesos vaig escriure sobre ser cuidadora.
Poc pensava llavors que tindríem una pandèmia, i que tot plegat, seria més ràpid que no esperava.
En Martí, el meu petit, si, sempre ho serà el petit malgrat els seus vint-i-tres i que pensa que ja és gran!, marxa de casa a compartir pis.
Algunes vegades, rondinant, tal com toca a una mare, li he dit... a veure si et fas gran i marxes, que em dónes molta feina!
Poc pensava que seria tan aviat.
Mai he viscut sola, primer a una família enorme, després primer marit, fils.... i fins aquí.
Als meus cinquanta-vuit anys mai he estat sola més de quatre o cinc dies. Que eren unes mini vacances de cuina, roba, ordre domèstic....
I ara, un munt d'emocions em tenen plena de contradiccions. Ha de seguir el seu camí, com han fet els seus germans i germana més grans, veig certes coses positives, però per un altre costat, penso com gestionaré tot això, i un munt d'emocions m'embarguen.
Va costar tenir aquest fill, jo ja era gran, per mi trenta-cinc anys era ser gran, sempre recordo la sort que he tingut amb què els germans grans el cuidessin tant, tantes hores.
Crec, sincerament, que és el que em coneix més, amb el que he parlat més de tot, el que es diu tot de tot. Malgrat les nostres discrepàncies polítiques, contundents, aquest tancament a casa ha estat tranquil, hem compartit algun Desperados, vermutets, xocolata, llargues converses i fins i tot... si... algun cigarret!
Ens hem manifestat per moltes causes, junts, si alguna cosa tenim en comú, és que estem totalment en contra de les injustícies, socials i polítiques.
Ara cal veure com gestiono el temps, molt dedicat a cuinar per ell, com porto no rebre el petó de bon dia, dinar junts, i els esmorzars de diumenge al nostre balconet, alguna copeta de vi, mentre ens posem al dia.
Tinc un cuquet a la panxa, que em diu coses negatives, però... sóc de mena positiva, la vida segueix i ha estat la meva opció viure sense parella.
Ell, com és normal, està super il·lusionat amb l'aventura i marxa amb dues persones que crec són sensates, bons amics seus.
Fins aquí la teoria del que sento, veurem la pràctica com em va....

2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Et pot servir el mateix eslògan que diem tots aquests darrers mesos: "Tot anirà bé!"
Esperem que sigui així per a tu, per a ell i per a tots plegats.
Amb salut!!

Conchi ha dit...

Bon dia Joana! Segur que tot anirà be, en Martí es molt sensat, si que et trobaràs a faltar però sap que sempre serà al teu costat. La meva filla també et va independitzar als 23 anys.

Petons.