divendres, 2 de març de 2018

Tantes lletres, paraules i sentiments....


Avui, 2 de març, fa 12 anys que escric al meu bloc.
12... qui m'havia de dir aquell primer escrit, amb un poema que encara m'encanta, que tants anys després encara gaudiria escrivint.
Aquests dies, de baixa laboral, he repassat bastants escrits, no per ordre, senzillament clicava un any i un mes i llegia, improvisat.
Alguns m'han emocionat especialment, bé també m'han fet plorar, senzillament, d'altres m'han tret la bilis, com en el seu moment, molts, massa potser, descriuen com sóc, com visc i com sento.
Moltes persones m'han dit que aboco massa, que m'implico i parlo massa clar, però ja sabeu el meu argument més conegut, si no escric així, no sóc jo...
No és senzill escriure sovint, no et vols repetir, vols que qui et llegeixi t'entengui bé. Jo pateixo molt per si m'explico prou clar. Jo ho puc entendre, però i qui em visita?..... quin dubte!
He escrit gairebé de tot, tampoc ho he explicat tot, ni que de vegades ho sembli, no m'exposo tant com algunes persones pensen, ni que sí que és certa una cosa, escric des de les entranyes, també des del cor, la passió, de cuina, sexe, amistat, poesia, viatges, família, música, política, d'intransigentspèrdues familiars, quin gran dolor he compartit aquí, l'amor i el desamor....
Algunes persones m'han dedicat escrits, espero que segueixin pensant el mateix d'aquesta donota de Mataró.
No tinc un bloc on cerqui moltes visites, en tinc un per explicar com veig les coses, com les sento i ni que de vegades pateixo escrivint, la majoria, en gaudeixo. Sovint he generat polèmica, debat i alguna enemistat, ho lamento, o no....
Aquests dotze anys han viscut un divorci, he estat àvia de tres marrecs, casaments, no meu!, i algun "romance", no hi ha mala valoració, ho reconec.
De vegades faig vacances, d'escriure, em cal posar distància i en aquests moments, ni que ho trobo a faltar, és quan més llegeixo i comparteixo, per altres camins, és evident.
Gràcies també, per els ànims, sovint he sentit la vostra escalfor en la distància.


5 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Una dotzena. Felicitats.

pons007 ha dit...

Felicitats pels 12 anys, clarament el 2006 va ser un any en el qual van començar grans blogs, com per exemple el meu :P

joan gasull ha dit...

dotze anys de bloc són molts....jo en faré deu a l'agost. Moltes felicitats i endavant amb el que pensem perquè d'alguna manera algun dia ens servirà per la nostre pròpia autobiografia
queda pendent encara el café....que lo sepas

Josep ha dit...

Això és terapèutic. Moltes felicitats.

Conchi ha dit...

Moltes felicitats per aquets dotze anys Joana!!

Petons de Espíritu sin Nombre.