dissabte, 23 de desembre del 2017

26 hores amb mi mateixa....

Estar amb mi mateixa... 
Un dels avantatges de viatjar sola, en un trajecte que no entens res de res, el just per demanat un “late” i assenyalar una magdalena de poma, és que t’escoltes profundament. Sents parlar al teu voltant però no escoltes doncs no entens i com no entens, vius un món paral·lel, un món interior profund. El trajecte a Sidney és llarg, més de 24 hores, pots pensar, molt, pots analitzar i organitzar. 
Mai havia fet un viatge tan llarg i sola, en Daniel em va regalar el bitllet fa sis mesos, si alguna cosa sóc, és valenta. A l'avió, tant al tram Barcelona ~ Doha, amb una escala de 3 hores llargues, com al tram Doha ~ Sidney, he tingut gent jove al meu costat, per sort van al seu rotllo i calen poques explicacions, amables, això sí. Fer entendre a l'hostessa de vol beguda, etc.. No costa gaire, el menjar, un xic més complicat, però en conjunt, el que he fet més és pensar. 
Darrerament tinc molts dubtes, massa i tot diria, de vida... de feina, de passions, absents i presents, i no sé si m'ha servit de molt, però pensar-hi, en aquest àmbit d'absència de companyia, ajuda. El silenci de mòbil, de conversa, alguna pel·lícula, un xic de lectura, música... em deixa pensar sense ingerències ni distraccions. No he pres cap decisió transcendental, de moment no, potser hi veig clar en alguns aspectes, i potser, també, el vol de tornada ajudi una mica mes. 
De moment gaudeixo del fill segon, del seu xicot, de Sidney i els seus voltants, n'estic ben enamorada d'aquest entorn de natura, postes de sol espectaculars i caminades.... Gaudeixo de la seva generositat, tot s'ha de dir. 
D'un "chateau" magnific, entre vinyes, de tastets de vi, de bones vistes i alguna tormenta!
El dia de Nadal a la tarda viatjarem, mare i fill, a Tasmània, no cal dir la il·lusió que em fa aquest regal. 
Dues coses bones, de moment, bones de mi mateixa, he desconnectat de la feina el primer minut. Inaudit en mi. Per un altre costat he descobert que em puc explicar molt bé, malgrat no parlar aquesta llengua. Fins al 4 de gener, toca gaudir, tant com pugui.
Ni que els 35 graus em tenen un xic boja!
La vida, insisteixo, es generosa amb mi, en molts aspectes, suertuda, sempre ho dic, amb els meus nens i nena, ho sóc molt.













6 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

apa noia, quin Nadal més joiós, que t'ho passis molt bé.

Bones festes i bon any!

xavier pujol ha dit...

Bones sensacions. Que el 2018 sigui igual o millor encara, per fer projectes que t'omplin.
Bon Nadal.

Juan Antoni Ciller ha dit...

Disfruteu Joana I Daniel ya o mereces..,petons !!!

Garbí24 ha dit...

Sense cabòries,passa uns dies desconnectada de tot el que no sigui positiu i fes que sigui inolvidable.
Una forta abraçada des de molts de kilòmetres.

Josep ha dit...

Fa molts anys vaig fer un viatge nadalenc tot sol al desert dels Monegros. Fou curt, però meravellós.

Conchi ha dit...

Hola Joana, com m’agradaria fer un viatge a Sidney, però de moment amb les teves fotos i explicacions he de conformar-me, la posta de sol es una preciositat. Que gaudeixes molt de aquest dies en família i la visita a Tasmània. Bon cap d’any .

Una abraçada.