dijous, 11 de maig de 2017

Falta d'amor?


En pocs dies he llegit que algunes dones han estat estafades per suposats "estimats" que han conegut a les xarxes socials.
Jo, de mena desconfiada en aquests llocs, intento descobrir com és possible que confiïn fins al punt de donar els seus diners, propietats, i joies... a una persona que no coneixen de res, en molts casos ni els han vist en persona!.
Sóc freda?, no, ben bé al contrari, sóc bastant realista.
Llegeixo a El País una australiana que ho va vendre tot, per un pàjaru de Madrid que després va resultar era casat, i que va posar els cales en un pis sols a nom d'ell.
Puc entendre moltes coses i sobretot, puc entendre que aquestes dones es troben soles, enyoren ser estimades i quatre paraules ben dites a cau d'orella, les desmunta del tot.
Mai he estat apuntada a cap xarxa de buscar parella, sóc de les que no canvien res per un cafè mirant els ulls i pell, molta pell!, però com miro Firts Dates, he escoltat sovint gent que diu que no hi ha un pam de net en aquestes xarxes, menteix, fins i tot, l'apuntador.
Bo i així, són tan seductors els que pul·lulen per les xarxes com per fer aquests disbarats de donar-ho tot?, fa poc un altre tipus va estafar un munt de diners a dones que va conèixer pel Facebook, i dic jo, una cara bonica o val tot?, aquest, en concret, ha seguit estafa'n des de la presó!
Falta amor, sense cap dubte, i com més grans ens fem més costa trobar persones afins a nosaltres. Potser la solitud, potser la falta de pell, potser la família que no està prou pendent...
Mai em riuria d'algú que passa aquest tràngol, imagino quina cara de paparra t'ha de quedar en saber primer que no ets l'única i segon, ja has vist prou la pasta, que no la tornen!
A part de la sensació de ridícul enorme que t'ha de quedar.
Vigileu, no confieu, i sobretot, no obriu el cor, ni casa vostra, sense referències segures.
No és dolent cercar amor, ben al contrari, però nenes.... sortiu pel barri, pels vostres llocs habituals i el dia menys pensat... trobareu un manso de manera inesperada, sense buscar. 
Senzillament perquè és el moment. 
I si no apareix, tampoc és la fi del món.

(La imatge d'aquí)

5 comentaris:

Oliva ha dit...

SOLITUT?
SENSACIO DE QUE LA JUVENTUT S'ESMUNY?

XeXu ha dit...

La xarxa és un lloc on hi ha les millors coses i les pitjors. Una mica com la vida, però allà (o aquí) és més fàcil trobar-se, i tot és molt més ràpid. No m'ha fet falta, però penso que tampoc m'apuntaria mai a una web d'aquestes de contactes. Si ja tenim prou problemes de confiança en la gent en general, deixar-se entabanar per quatre paraules que sonen sinceres, sense veure ni la cara, no és una bona cosa. Ep, que a nosaltres, els homes, també ens passa, eh? Tots som vulnerables davant de certs discursos.

joan gasull ha dit...

Més que amor el que falta és sentit comú,, potser que moltes persones es sentin soles i busquin desesperadament, però d'aquí a començar a repartir els teus bens hi ha molta feina a fer.
Les xarxes són bones per conèixer gent i moltes parelles s'han conegut gràcies a les xarxes, però és com sempre.....tant et poden fotre des de la barra d'un bar com a través de la xarxa.
Tu i jo ho portem bé..... ;) fa anys que ens coneixem i encara no ens hem demanat els quartos...i lo del cafè algun dia potser coincidim, si és així lo de la pell està assegurat almenys a les galtes.

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Joana, l´has clavat, sembla ser que moltes persones cerquen el que creuen no tindre, per mostra aquet botó “pasion.com” ofertes i demandes molt variades amb o sense diners.
Un cafè és la millor presentació.

Conchi ha dit...

Hola Joana: si aunque conozcamos y convivamos con una persona no acabamos de conocerla del todo nunca, no quiero pensar con una conocida a través de las redes sociales.

Petons.