dimarts, 13 de desembre de 2016

Una dona moderna....


Ni que jo diria del meu temps.
Unes amigues m'han insistit que jo sóc molt "moderna". De primeres he pensat que era un elogi, fins que he vist que no, que era una crítica.
He quedat una mica sobtada donat que aquesta és una de les coses que m'agraden de mi, de veres.
M'agrada haver intentat adaptar-me als "nous" temps, sigui amb la tecnologia, xarxes socials, pensament...
Ni que ben mirat, ja de molt jove, molt, m'havien acusat de ser-ho.
Tinc idees lliberals, cert, però què té de dolent?
Em vaig casar molt jove, la primera vegada i n'estic ben convençuda, que va ser per fugir de la dictadura imperant a casa meva amb les dones, amb els nois no, ells feien tot el que volien.
En ser la noia gran era la més vigilada, les meves germanes ho van tenir, francament, molt millor.
El meu pare feia esforços però noi, li va sortir una filla lliberal, roja i republicana. Per això va estar encantat de passar el "paquet" a un altre.
Després, el que va ser el meu marit, també em deia que jo era massa moderna, crec que de fet encara ho pensa. Cony, deu ser un defecte? La cosa és que jo amb 30 començava a viure i ell amb 40 ja era com un prejubilat. Els gaire bé 10 anys de diferència vàren sortir tots de cop.(Amb afecte)
Després ja he seguit el meu camí, no he acceptat cap convencionalisme i malgrat que se que algunes persones del meu voltant fan "cares" quan em veuen per exemple anar a la feina amb la música a les orelles, o amb sabatilles esportives, o amb escot..... troben que a la meva edat ja "no toca", qui marca quan "toca"?, doncs jo!
He fet esforços per estar a l'altura, per entendre el jovent que m'envolta, per acceptar, gens senzill, i sobretot, per respectar.
Recordo amb certa angoixa quan una amiga em va dir "no preferiries tenir uns fills normals"? Els meus fills i filles no són normals, són més que això, són fills, confien en mi, respecto els seus espais, les seves vides, els seus amors i desamors, les seves parelles. Qui seria jo si no?
Cert, no m'afecta ni mica amb qui dormen, ballen, sopen, els meus fills, amb qui tenen sexe, amb qui es petonegen, si jo no vull que ningú em jutgi, com he de jutjar jo?
Massa moderna.... jo diria una dona actual, tolerant, molt, amb els meus defectes i les meves passions, però sabeu... aquesta Joana, fins ara, és la que més m'ha agradat i segurament, ben segur, la que més gaudeix de la vida.
Massa? això mai!
Avís, sense cap intenció de canviar!

5 comentaris:

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Ai Senyor, quina tristor.

En aquesta societat n´ha coses que fan por, actituds i aptituds que no poden entendre o que si que ho entenen però no saben com gestionar-ho, en el meu parer, una persona no pot dir lo que és moral ni ètic, tot plegat son línies o fronteres que poden malmetre quelcom relació.
Costa poc fer safareig del pensament d´un altre, quant jo mateix no soc capaç de resoldre els meus propis instints reprimits.
Amigues? No, no ho son, jo diria que té observen sense entendre en quin món pobrament existeixen.
Pit i amunt.

kira permanyer ha dit...

ostres Joana, llegint-te m'he sentit reflectida... Jo també em vaig casar molt jove (amb 19) ell era 7 anys més gran que jo, mai va entendre les meves ganes de creixer i veure mon, em deia que no podia estar quieta...
Ara per ara has fet un post mirall de la meva vida. M'encanta!

Sigues moderna, carca o el que vulguis. Però sigues tu i fuig de convencionalismes. Petó fort.

joan gasull ha dit...

no es tracta de ser moderna o no, es tracta de ser un mateix. Si vius com realment vols i lluites per ser o et deixin ser allò que t'agrada tant li fot en quina categoria et posin. Sempre hem d'estar a la última, no fos que surtin coses a millorar i per quedar congelats en el passat no ens n'assabentem.
Tu a lo tuyo.....i si et critiquen és perquè en el fons t'envegen. A partir d'aquí, que es fotin

Oliva ha dit...

QUE ELS BOMBIN¡¡¡I TU A LO QUE ET "ROTI"....

Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com ha dit...

De moderna també en sòc jo.
Les meves idees també sòn lliberals, i no tinc problemes per entendre la joventut d'aquest temps.
L'edat és la ment i al cor...
No facis cas i sigues sempre tu mateixa. Mots ho fem.
La meva parella és 9 anys més gran, però a la vegada, he de de dir que ell també és lliberal i no tenim cap problema per viure felicment la vida de manera conjunta.

FELICES FESTES maca!!!
Una Abraçada.