dimarts, 12 de juliol de 2016

Dia sí, dia també....


Aquests dies, amb motiu de San Fermín, estem escoltant parlar de violacions, cada dia, intents i aconseguides.
El primer cas, cinc nois joves contra una noia, sola, jove, que quedarà marcada per tota la seva vida i que per si no fos prou, varen gravar als mòbils.
No tenen prou amb la vexació, la humiliació, la violació en sí, a més, han de deixar constància de la “gran fita” aconseguida.
Quin jovent està pujant?, aquests són el futur del nostre país?, ben trist.
Per un altre costat s’han donat d’altres cassos que no han estat tant “afortunats” donat que no s’ha aconseguit detenir els assetjadors i violadors, que amagats en la foscor de les nits i argumentant que la culpa és de la beguda, encara com no diuen que és de les víctimes, deixen anar els seus “instints” més primaris per satisfer les seves baixes passions.
Les dones, al món sencer, sempre han estat víctimes “carnals” per els conqueridors, per els maltractadors, per els assassins, cossos que han servit per vendre, regalar, torturar, botins de guerra, de les bandes que les prostitueixen, maltracten i venen com qualsevol peça de carn al mercat. Sense importar que siguin nenas, dones velles, mares, filles, tant és!, violem que algo queda.
I passen els anys, i poques coses canvien, les condemnes mai son prou severes, mai prou contundents, mai fan por, i hauria de ser així, no pot ser que siguem sent la part feble de la societat, que cinc tipus siguin capaços d’ajuntar la seva força bruta per sotmetre una dona, hauria de ser, com a mínim, de vergonya comunitària.
D’una cosa sí estic ben satisfeta, l’he viscut en persona i em consta que tant a Navarra com al País Basc, les dones són molt actives i reivindicatives, han sortit al carrer, han estat acompanyades per molts homes i han dit prou! Els homes que jo he vist manifestar-se a Bilbao cridaven tant com les dones, eren allà per animar, acompanyar i dir, també, prou!
Prou de tolerar que les massificacions de persones serveixin per fer tocaments impúdics i que tot s’hi valgui perquè són festes i bevem!
Som dones, no som floretes, no deixem que cap mascle ens sotmeti i sobretot, si la seva força ens pot, tristament sovint és així, denunciem.
Ser víctima d’una violació no és per tenir vergonya, no fas res dolent, els dolents són els que ho fan i encara molt més els que ho intenten justificar. Que si duia minifandilles, que si em va somriure, que si anava sola….
Ens cal el suport dels mitjans, de tots els homes, de les famílies, de la societat en general, perquè mai més cap dona hagi de passar per això.




PROU! Un no, és un NO!

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

saps, el més trist, el més frustrant, és que la societat no dona massa importància a aquests fets, veurem en que acaba la condemna a aquest cinc malparits, i encara en aquest cas en haver tingut ressó mediàtic els hi pot caure una mica més, però ja veuràs com s'en van de rositas, això o que no surti un jutge o jutgessa i digui que era ella qui anava provocant i no va saber tancar les cames.

joan gasull ha dit...

falta molta cultura i molta ma dura.....només així podrem acabar amb aquesta mala gent.

Conchi ha dit...

Hola Joana, haurien de endurir les penes per animals com aquets, si continuen marxant de rosetes o com màxim una condemna de quatre mesos estén aviat. Reforma de la llei ja!!.

Petons.

Oliva ha dit...

RECORDES ALLO DE "VIOLACIO CASTRACIO"....A MI EN FEIA I AN FA FREDAT...PERO ESPERAR JUSTICIA....,TENIM MALA PESA A EL TELER.
FA MOLTS, MOLTS ANYS,A LES FABRIQUES LES DONES PATIEN AQUEST ABUSOS,DIA SI,DIA TAMBE,HO VA ACABAR LA CNT.AQUESTES BESTIES NOMES ENTENEN METODES SIMILAR?.

Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com ha dit...

Hem de cultivar aquests nous i grans valors, tan necessàris.
Amor al Amor!!!


Gràcies.
Una Abraçada.