divendres, 13 de maig del 2016

Contradiccions....



Els que em llegiu, i alguns i algunes fa un bon grapat d’anys que ho feu, sabeu que sóc feminista, dialogant, cert, però activa.
Fa uns dies m’he adonat que tinc certes contradiccions, no se pas si m’agraden, o no, però sí que és ben cert que em tenen molt sorpresa.
Petit exemple, he descobert, vés tu, a la meva edat… que em dóna cert plaer que un home em cedeixi el pas. Admeto que vaig tenir un ensurt en sentir això!
Una altra cosa, sempre, sempre!, quan he tingut una cita, trobada, tant és, he pagat a mitges, sempre!. No trobo gens just que cap home hagi de pagar el que jo prenc, noi… fa uns dies, un senyor amb qui he fet amistat va insistir a pagar, jo vaig insistir que no, però quan es va posar seriós en fer-ho, doncs li vaig trobar un punt romàntic.
Ara, estic que no visc, com és possible que jo, sempre contundent en aquests aspectes hagi trobat encantador dos gestos tan simples, o habituals?
No se si és el fet que tota la meva vida, tota!, he lluitat contra els estereotips i l’educació que vaig rebre, per tant tots aquests detalls no els he acceptat gaire bé mai. No se, tampoc, si és que estic afluixant la “cotilla”, espero que no, canvis als 54 no els puc pas assumir.
Tampoc he trobat mai “normal” que l’home hagi de rondar la dona, per quin motiu no pot donar ella el primer pas?, és important això?, no.
Però punyetes, ara, quan veig insistència, ganes de quedar, fer un cafè, un somriure… doncs té encant, no se si la paraula és morbo, diria que no, te… un no se que antic que m’ha donat gust notar.
Ni que vagi contra el que sempre he pensat i sentit.
Pot ser que ara, mare meva, després de mil anys, trobi bonics aquests detalls?. Començar a trobar encantadores aquestes coses, m’ha preocupat. Potser és que mai ho havia mirat d’aquesta manera.
Vaig a fer una profunda reflexió, a veure si el meu cap i el meu cor, troben un punt de connexió.
De moment, gaudiré dels detalls i d'aquestes noves sensacions, ni que siguin antigues.….
Com diria la meva mare…. “ a la vejez viruelas”!

8 comentaris:

Oliva ha dit...

EL MEU HOME,ERA ONCLE D'UNA AMIGA,EN PORTAVA 17 ANYS,I ERA D'AQUEST QUE FEIEN AQUESTES "COSES"TAN AGRADABLES...LA MEVA COLLA,MOLT DEL PSUC.ELLES,M'ENVEGAVAN...JO NO PAGAVA MAI¡¡¡,ES BROMA. ET COMPRENC.

Relatus ha dit...

El meu profe de teatre diu que les persones som un 80% contradictòries. Allò estrany és ser coherent!!

Joana ha dit...

Joana, deixa't portar per el cor...El cap està ple de contradiccions, el cor no

Una abraçada ben contradictòria :)

Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com ha dit...

Les contradiccions formen part de la vida, en certa manera sòn força equilibrants.
Sempre descobrim coses i situacions noves y sorprenents.
Cal saber-ho portar bé, a vegades fins i tot amb elegància i un petit punt d'ironia.

Gràcies.

Montse ha dit...

Saps què ens passa, als d'una determinada generació? que per no voler-nos deixar encotillar per un costat, ens hem encotillat (una mica i de manera inconscient) per un altre costat.

Tal com diu l'altra Joana, deixa't portar per allò que et digui el cor... i la raó aparca-la una miqueta. Sigues feliç i gaudeix d'aquests "detalls antics", perquè en moments donats, són la sal de la vida!

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

A siii!!, et desconec en aquesta faceta, el més sorprenent és que portes cotilla ... aixx senyor. ;-)

Garbí24 ha dit...

són els típics afectes secundaris de quan prens papallones a l'estomac, de ser això la única cura que funciona són les vacunes. Aquella punxada....et fa reviure fins i tot les viruelas....

Anònim ha dit...

Jo també ho trobaria un plaer que una dona em cedís el pas, i que en comptes de pagar a mitges instís per pagar-ho tot ella, però això mai m’ha passat. I si mai em passa que una noia em ronda a mi en comptes de jo a ella llavors si que m’agafaria un cobriment de la sorpresa.