diumenge, 29 de maig de 2016

Mossos d'Esquadra....






Fa un temps, que els Mossos, no són "ben vistos".
És com si cada intervenció esperéssim algun incident.
I em pregunto quan va començar aquest desencís cap a ells.
Quan el 1980 van passar a dependre de la Generalitat, ho recordo, jo ja era casada i amb una criatura, i el 1983, que ja en tenia dues, de criatures, va ser creada "oficialment", i recordo, un cert orgull de la població, llavors, que tot ho vivíem tant intensament després de la dictadura, doncs era la policia Catalana!
On ha quedat aquell orgull?, ha estat una sola acció la que ara faci que molta gent en malparli?, no....
Un cas recent seria el de Juan Andrés Benítez, al barri del Raval. Sense cap dubte un excés de violència va provocar la mort d'aquest home. Cert que anava drogat fins a les celles, però... els cossos de seguretat no estan preparats per afrontar situacions límits?, calia un munt de mossos al seu damunt? Segur que no.
L'actor Alfons Bayard, el mateix, reduït sense habilitat, i mort, també.
Hem vist imatges de tortures, en aquest segle!, com s'ha format aquests mossos, la majoria ben joves, per aquesta violència tan gratuïta?, no ho fan bé, qui els forma, no ho fa bé. Diuen que han baixat el nivell d'exigència per accedir al cos i que d'aquí venen molts problemes. No se si és cert, però de ser el cas, que el tornin a apujar, però ja!
Un tema darrer, l'anomenat "Cas Quintana", clama al cel!. Han negat haver disparat, han faltat a la veritat, tots els informes deixen clar que va ser una bala de goma, i estic del tot segura, del tot, que saben qui va fer aquest tret, però han quedat sense condemna. Ella rebrà uns diners, cert, però s'ha sentit, i jo sentiria el mateix, indefensa davant la mal anomenada "justícia".  Mireu aquest video, és impactant. 
Impunitat, pura i dura.
Jo vull sentir, quan vaig pel carrer i veig un cotxe de policia, mossos, tant és!, que estic segura, que davant de qualsevol incidència ells són la meva protecció.
Ara mateix... no ho sento pas gens.
El meu nen porta una samarreta que diu: Ojo con tu ojo, amb un pegat  per l'ull. Primer em va impactar molt, però després, veient com ha anat tot, l'entenc molt bé i admiro la seva contundència en contra d'aquesta, i qualsevol, violència.
Espero que ben aviat tornem a tenir l'autoritat que mereixem i volem. I que els respectem...

2 comentaris:

Montse ha dit...

Avui deien que no havia estat ua bala de goma sinó de foam. Què més té, si és d'un material o d'un altre, si la finalitat és fer mal?

A mi també m'agradaria poder confira en les forces dites "de l'ordre". Només no vull la pau dels cementiris!

joan gasull ha dit...

posar ordre sempre ha estat i serà una tasca molt difícil, jo entenc les dues parts i un altre problema és el fet de la selecció del personal que es va fer en aquella època que tothom entrava. Tinc gent molt propera que va estar a l'escola de policia i no tothom que entra allà hauria d'arribar a ser mosso.