dijous, 28 d’abril del 2016

Trenca llars….


Tinc dues amigues, d’aquelles que la confiança fa fàstic, amb les que mantinc un debat inacabable, d’aquells que deixem per avorriment total. És impossible que ens posem d’acord.
Una ho denomina “la otra”, (en castellà sona més dur), la segona ho denomina “cazamaridos”, (pel mateix motiu), jo en dic “qui té el problema?”.
Parlem del marit d’una coneguda que l’ha deixat per una pardala jove, sud-americana, cosa que per elles és encara més greu.
Trobo molt sexista, i injust, donar la “culpa” a la noia, a la fi, qui estava casat era ell i no li va dir fins que feia mesos que estaven junts.
Elles, diuen, no els hauria passat i noi… com ho saps?, si un paio, o paia, et vol enganyar, doncs en tindrà disposició i si li surt, ho farà.
Les tres estem d’acord en una cosa, nosaltres no sortiríem amb un home casat, ni que una sempre diu… el problema el té ell, no jo…
Doncs no!, jo mai faria el que no vull que em passi a mi, no enganyaria una dona doncs no vull ser enganyada.
Això té doble moral, la nostra coneguda va saber fa temps de la seva infidelitat, però… segons ella va intentar resoldre la situació, ni que per mi no ho va fer de manera correcta. Va anar a trobar a “la otra” i la va avergonyir a la seva feina.
Per quin motiu no li va fotre el moc al marit?, l’infidel ha estat ell! Jo li hauria posat la maleta a la porta el mateix dia de saber segur el que hi havia!
Senzill, aquesta parella són de família “bona”, ella no vol perdre posició i per aquest motiu va aguantar mesos.
Ara, ell, ha agafat la porta i l’ha deixat amb quatre criatures, encara petites. Va plorant per les cantonades i nosaltres ja li diem, a la merda! Que el donin.
Sabeu el pitjor?, segueix culpant l’altra dona, el seu marit és una víctima de les seves corbes….
Total, aquí estem, debatent un tema que mai ens posa d’acord. Intentant, quan ella es deixa, animar la coneguda, ni que tampoc ens en sortim massa bé.
La carn és feble….

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

estic amb tú, a més aquestes noies busquen una estabilitat que no tenen, un veí nostre va deixar la senyora per una senyora colombiana, pero va ser ell el que la va deixar, després va resultar que ella tenia dos fills allí més una que en va tenir d'ell aquí, però segueixen junts i t'asseguro que ella és una senyora en tots els sentits, i, com diu la Nuri, ben fet, s'ha buscat la vida fugint de la miseria i se n'ha sortit.

Garbí24 ha dit...

quan les coses no van bé s'han de trencar i així dues persones deixaran de perdre el temps i intentar començar de nou. Ara la manera de fer-ho no és aquesta no es pot enganyar contínuament a dues persones i quan t'enxampen triar el que més et convé.
I moltes vegades hi ha gent que s'adona que allò que tant desitjaven també té maneres de fer, gustos estranys o caràcters forts.
L'aparellament és molt maco i tots voldríem repetir tantes vegades com fos possible però no pot ser. Les parelles, realment comencen a ser-ho després dels primers cinquanta polvos.....Els cinquanta primers tot és de color fins i tot en la nit més negre.....

Anònim ha dit...

Si t'has de buscar un amant vol dir que la relació no funciona, per què allargar-la doncs?

Montse ha dit...

en pons007 té raó... per què allargar l'agonia?

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Pur i dur, supervivència, i amb això no voldria disculpar a ningú. Enamorar crec que no costa pas massa, conservar molt més, i el sexe a casa pot cansar, així dons dones que poden ser exòtiques amb tècniques de parafília tenen les de guanyar.