dimarts, 22 de març de 2016

Les moltes dones que hi ha en mi....



Moltes Joanes en una?
Sovint em sorprenc, però és així, sóc moltes de diferents, i totes, fan aquest pac en el qual de vegades ,no em reconec ni jo mateixa.
La mare, canviant, cert, de més jove més severa, ara, potser més toveta, ni que sempre afectuosa.
L'àvia, aquesta que de vegades balla amb els néts al voltant de la taula al ritme de Rihanna, Lady Gagà, Jeniffer López i La Pegatina... sí, sóc una Mari Carmen més! i no sols balla, també gaudeix i riu, ni que els que riuen més són ells. Tinguem en compte que les primeres no les escolto mai. La que de vegades els renya, però també la que els persegueix per cercar petons... i pessigolles!
L'amiga, la que escolta però diu el que pensa quan li demanen, sense embuts, clar i català, si demanes la meva opinió, serà la sincera, gairebé mai el que vols sentir. Els hi dic a les amigues sovint....
La que va al gim amb els auriculars, i sovint es descobreix a la cinta fent saltirons, tampoc és que m'importi gaire què pensa la gent, però segur que pensen que sóc estranya.
La que es queixa si no té feina.
La que cuina a ritme de Txarango, i explora sabors, olors, espècies i productes i quan ho fa, gairebé sempre, és més quantitat de la que cal, per donar a tastar, és clar...
La feminista, aquesta m'acompanya de molt jove i serà amb mi fins el final. Les injustícies em poden.
La germana, d'alguns germans. Ho he fet el millor que he sabut.
La tieta, potser una mica extravagant, però amb la que alguns nebots i nebodes saben poden parlar de tot, en confiança.
La treballadora, formal, seriosa i amb gran paciència. Tenint en compte on treballo, no queda una altra!
La reivindicativa, inconformista, "roja hasta la mèdula"! 
La dona, ara, aquesta, és la que sóc més sovint. L'amant, gaudir d'estones íntimes i plaents no ha d'estar renyit amb tot això. Amb caràcter, decidida, poc pacient, la que fa por a molts homes... :)
Ara, que ja puc començar a pensar més temps amb mi i les meves coses, lectures, llibres futurs, música, descans, vacances, aficions, sopars, cites....
A la fí, una dona per cada moment, per cada instant, preparada per gaudir, però també per ser responsable i actuar quan cal.
Moltes en una?, un pac complert que reconec cada vegada m'agrada més, i això, és important.
I és que com diu Bongo Botrako, que m'ah descobert el meu nen Martí, Todos los días sale el sol!



2 comentaris:

Conchi ha dit...

Moltes dones una? Però totes excel·lents! Fa anys que ens coneixents i estic molt orgullosa de la teva amistat, segueix així Joana, no canviïs mai dona.

Una forta abraçada.

joan gasull ha dit...

ets aprofitable per els quatre costats...i si em vols creure, no canviïs mai.