dissabte, 7 de març de 2015

Visceral.....


Aquesta ha estat una setmana complicada, certament, una setmana d'aquelles que decideixes callar doncs t'hi va la feina. M'he expressat al Facebok, espai bastant restringit i poc més.
Qui em coneix, que sou bastants, sabeu que em desfoga escriure, expressar, fer constar el que sento i aquesta setmana he callat, però lo just.
Considero que quan no estic al meu lloc de treball puc dir el que cregui convenient, només faltaria!
He tingut alguns "morritus", alguna mala cara i incomprensió, però és clar, davant el que presenten com una "santa", jo he de dir el que penso, l'he patit en carn pròpia, no m'ho han explicat, ho he viscut. Em diuen que ho entenen, però se que no.
Les persones podem viure de maneres molt diferents la mateixa situació. Fins aquí és normal, però qui no ha viscut les mentires davant de la justícia, fredament, negant el evident, malbaraten la realitat, explicant coses que no són certes, jugant amb el pa i les necessitats primeres del teu fill, aquesta persona... ni aigua!.
Mentires negant el que mitja ciutat sabia, i que va ser inaugurat quan va sortir la sentència, mentires respecte a com vaig aconseguir la meva feina, mentires respecte al que necessita un jove per viure, fins al punt de presentar un escrit al·legant que li cal 1 pot de desodorant al mes... segueixo?, algú així no pot, de cap manera, de cap! Merèixer el meu respecte, tan sols la meva freda ignorància.
A misses dites poc puc dir, em vaig mantenir fora fins a l'hora de votar, la meva visceralitat potser no hauria pogut callar...
Sí, sóc visceral, i molt!, quan em toca defensar els meus fills, la meva família. 
L'han pujat als altars, sols es va faltar dir que era la "divinitat" personificada.
Bé, que la pateixin, sols els desitjo que pateixin per la seva prepotència, mala llet, mal caràcter, mentires.... la meitat del que ens ha fet patir a la meva família. Per lo "bajini" la gent em diu que estàn d'acord amb mi, però aquí tothom calladet.
Un cop més penso emigrar, el Maresme és ample, ple de bona gent, de bones persones, jo no puc estar a un lloc on prengui decissions polítiques segons qui.
M'hi nego.
Visceral? NO, Mare.... tan sols. A la teva salut xata!
(Hòstia, m'he quedat nova! )

7 comentaris:

Loreto Giralt Turón ha dit...

Molt bé, Joana. No sé de què parles, però me n'alegro que et sentis millor :)

joan gasull ha dit...

No sempre hem de callar, si no que hem de deixar anar el que portem dins per marcar una mica el nostre territori encara que de vegades hi podem perdre alguna cosa. Sigues valenta, que això ningú t'ho pot treure

Oliva ha dit...

TOT DEPEN,SI TENS QUI TE AJUDI A OMPLI EL REBOST,...BUIDA EL PAP.
SI NO TENS AJUDA PER CERCAR UN ALTRE FEINA,QUIETA NENA,I HA FER LA PUNYETA¡¡¡.

Josep ha dit...

No sé on treballes, ni qui és aquesta persona de la que en fas esment.
En tot cas, millor això que patir una úlcera d'estómac.

Conchi ha dit...

Hola Joana, siento mucho por lo que estás pasando y te entiendo perfectamente, pero tu eres una persona fuerte y valiente, así que ¡¡adelante!! Y por favor no te vayas a causa de "otras personas" que no merecen el padecimiento tuyo y de tu familia.
Un fuerte abrazo.

Joana ha dit...

Cueja la cosa de fa molt... pel que he anat llegint al teu blog. Molts ànims i endavant. Ara tens un jove al teu costat que no deixarà que defalleixis, Endavant Joana!!

Montse Brugal ha dit...

Tu saps que entre nosaltres sempre hi tens un lloc. Em sp greu però que sempre t'hem d'acollir per que tens mal.
Un altre cosa Joana,diuen en castellà: No hay peor desprecio que el no hacer aprecio.