dissabte, 3 de gener de 2015

Primer Nadal sense tu...


Aquest ha estat un Nadal estrany, diferent, senzill i una mica fred, per res en especial, sols que ha estat el primer Nadal sense la nostra mare.
Fa poc més de tres mesos que no hi és i ha costat tot, lligar el dinar, ser-hi gaire bé tots i totes, fins i tot per primera vegada hem canviat el dia, no s'ha fet el dia de Sant Esteve sinó el diumenge 28.
La nostra mare era una dona que marcava, no sols pel seu caràcter, també per la contundència de les seves opinions, no gaire discretes...
Tots l'hem enyorat, com sempre, en parlem poc, és com si no fóssim capaços de mostrar aquests sentiments.
Sí que en vàrem parlar al sopar de cap d'any a casa de la meva cunyada. Ella, la meva mare, des de sempre, que jo recordi, ha passat la nit de fi d'any amb nosaltres. Per tant hi vàrem pensar, en vàrem parlar i fins i tot, comentàvem alguna anècdota seva.... T'anyorem mama.
Per mi han estat unes festes amb alguns canvis, per primer cop el dinar de Nadal no el vaig fer a casa meva, sent l'aniversari d'en Biel ho vàrem fer  casa de les seves mares. Ni que sí vaig cuinar jo.
Vaig fer entrants molt variats i elaborats, potser el que més unes croquetes de Martín Berasategui que varen ser molt bones, espectaculars, ni que vaig estar tres dies per la seva elaboració!.
No va faltar l'escudella i carn d'olla i la multitud de croquetes posteriors amb les restes.
La resta de dies, o bé he anat convidada o tan sols he elaborats una part del menjar.
Potser el que més puc destacar d'aquest nadal, sense desmerèixer cap instant, ha estat la sorpresa que vaig rebre, vàrem rebre tots i totes, poc abans de marxar a sopar a Castelldefels, en Daniel, el meu fill "australià" va aparèixer sense que ho hagués avisat. Està de vacances a Dubai i va venir 48 hores!, espectacular, vaig cridar i plorar com una bleda, però és clar.... ja fa un any que no el podia abraçar!.
Això va fer que el día d'any nou juntés, després de gaire bé un any i mig, tots els fills, filla, joves i néts a la mateixa taula.
M'emociono sols escrivint això.


Sopar de cap d'any a Castelldefels. Gran nit!


Dinar de Nadal:

Pernil, com no!



Croquetes Martín Berasategui de pernil i ou dur.


 Brie amb melmelada de tomàquet a la vainilla, feta per mi.


Palets amb pernil.



Trufes de nabius i formatge rulo.



Xarrup de carbassa.


Pastís de foie amb poma caramelitzada al rom i cebra al vinagre de Mòdena.



Tartaletes de rulo amb melmelada de cebes i panses.


Voulevants de marisc amb ou filat.



Escudella i carn d'olla.






Han estat unes bones festes, sobretot per el dur que serà laboralment aquest any que ara estrenem. 
Queda el dia de reis, aquí tenim una reina que com cada any farà perquè no falti res a la seva canalla. Ni a grans ni a petits!















Espero que les vostres festes hagin estat tan dolces com les meves.



5 comentaris:

marga riera ha dit...

I fas emocionar als qui ho llegim i t'estimem...un petó i una abraçada de les fortes Joana!

joan gasull ha dit...

si tornes a celebrar Nadal, avisa'm que vinc.
M'ha agradat molt els bastonets amb pernil, ho trobo genial, potser perquè no hi ha gaire feina a fer-ho...

F. Puigcarbó ha dit...

Podies haver-nos convidat. perquè això devia ser el pica pica.Oi?

Tinc al pare a l'hospital des del dia 24, no ha estat aquest el millor nadal de la meva vida, i comprenc el que dius davant l'absència de la teua mare.

salut

Loreto Giralt Turón ha dit...

Que bo tot!!! Encara que ja trobo a faltar els menjars més senzills, la feina etc
Que vagin bé els reis!

Conchi ha dit...


Hola Joana!! Me alegra mucho que hayas pasado unas buenas fiestas pese a la añoranza de tu madre, la llegada de tu hijo ha sido ¡¡genial!! es como mejor se pasa mejor, junto a toda la familia.
Un abrazo guapa y que el año nuevo te colme de felicidad.