dimarts, 15 d’octubre del 2013

Com perdre la salut i la dignitat....


Esperant a urgències de l'hospital de Mataró.
Ahir, la meva mare, de 84 anys, va caure al mig del carrer.
Tossuda com una mula, la dona ho és, no varem aconseguir portar-la a urgències fins a les 4 de la tarda. Gaire bé la va segrestar el meu germà petit per tal que hi anés.
Presentava un blau imponent al costat esquerra de la cara, amb una inflamació sanguinolenta molt considerable així com un dolor fort en un genoll, tot producte de la caiguda. Podem dir que va caure de cap i per la seva edat no va posar les mans per davant.
La cosa és que a les 4:30 vaig pujar per donar suport i ens varem anar intercanviant gaire bé tots per poder recollir canalla, reunions etc.... Jo m'hi vaig estar fins a les 9:30 del vespre i el meu cos va dir prou, no puc estar sense menjar més de 3 hores i ja en duia 6 i pico...
La cosa és que no ens vàren cridar per una primera valoració fins a 4 hores i mitja, sí, 4:30h!!! hores després, 1hora i pico més per les radiografies i després 1 altre per parlar amb el metge...
Més de 7 hores en total.
Sabeu què representa això per persones malaltes, molta gent gran, nens plorant...?
Creieu que en aquests moments entenc que som un país de persones civilitzades, ni havia per muntar una revolució, la dignitat no compte, som un ramat de bens i xaiets esperant. Paguem i callem.

Són d'admirar els treballadors/es, metges i infermeres d'urgències, malgrat el col·lapse no perden la bona atenció i l'amabilitat, no és culpa d'ells les cues i els retards, la Generalitat talla i retalla al seu antull i mentre gasten diners en coses ben absurdes, la sanitat pública és una merda absoluta.
I aquí estem preocupats per la Independència i no ho estem per això?.
Ara mateix la nostra dignitat no existeix, ja no som persones, no som res per ells.
I aquí seguim, obrint cada dia les notícies de la "nostra" tv3 amb ell tot cofoi, en Mas, i el país fet un fàstic.
Avui estic de mala llet, i en tinc motius.
(La foto de Ràdio Mataró)


7 comentaris:

Anònim ha dit...

Tens molta raó Joana, la culpa no és pas dels professionals. Espero que lo de la iaia Ramona no sigui greu. Petons.

Noemi ha dit...

Estic d'acord amb tu, la cadena humana l'hauríem de fer no per la independència, sinó per tots els drets que hem perdut i seguim perdent!!

Recentment m'han donat visita amb un especialista pel meu fill d'aquí a un any. Considero, clarament, que ja no tenim dret a la sanitat.

Igualment, espero que estigueu tots bé, que tu t'acabis de recuperar i que no hagi estat més que un ensurt la caiguda de la teva mare.

Conchi ha dit...

Hola Joana, estic d'acord amb tu, no hi ha dret a que passin aquestes coses y com tu dius el president en el seu núvol independentista.
Sento el qui li va passar a la teva mare i espero estigui bé.
Un petò.

Ametlla ha dit...

Nosaltrees vam estar 7 hores a urgències amb la meva sogra, total per posar una sonda i enviar-la a casa amb la sonda. Una nit a casa i tornem a urgències, ara sím se la van tenir que quedar.

Garbí24 ha dit...

Aquí només hi ha calés per suborns i corrupció, nosaltres a callar i pagar.

Llum Sánchez Penalva ha dit...



Joana, ho has explicat molt bé, crec que tens molta raó.
S'han de posar en primer lloc les coses més urgents i necessàries, i les que no hi són, eixes quan puga ser.Sóm molts els polítics que tenen l'ordre de prioritats alterat per això surten els bunyols que surten perquè la immensa majoria són uns incompetents, i dient això genarelitze no importa d'on siguen.

Desitge que la teua mare ho haja superat, i que estigueu tranquils i en bona armonia.

Una abraçada gran de la teua amiga- llum

Relatus ha dit...

Les retallades cada cop es noten més. I en educació no ho veiem tant perquè els resultats són a molt llarg termini, si fóssim conscients dels estralls ens posariem les mans al cap!

Tens motius per estar emprenyada però jo no crec que independència i drets socials siguin incompatibles.

Espero que no hagi estat res greu. Una abraçada