dissabte, 16 de març de 2013

Debat inútil...


No, no parlo de la gestió dels governs...
He parlat d'altres vegades, bastantes, de les relacions entre homes i dones, almenys, des de el punt de vista que jo he viscut.
Tinc un debat, diria etern, amb una estimada amiga que no comparteix, ni de lluny, que jo hagi decidit viure la resta de la meva vida sense parella. Almenys, sense una parella que comparteixi el meu "sostre".
Ella, malgrat que també està sola, porta el cartell de "busco parella", i jo li respecto, faltaria més, però ella no em respecta tant, ella insisteix en aquella famosa frase "conec algú ideal per tu". Cada cop que m'ho diu m'esgarrifo, és així.
Cada cop som més les persones, aquí no hi ha distinció de sexes, que decidim aquesta opció, la majoria és perquè ho hem passat malament i hem sortit tant escaldats, que anys després encara paguem l'error d'haver tornat o haver cedit als sentiments. 
Viure sol no és tant dolent, si ets capaç de mantenir relacions socials, col·laborar amb coses diverses, o senzillament, gaudir de la família. Els fills volen, en el meu cas sols em queda en Martí i ja ha passat els 16, te ja una vida muntada, organitzada i malgrat que encara compartim moltes coses, vacances, pel·lícules, series de tv, cuina... cada cop és menys i consti que no és una queixa, és, senzillament, la vida.
Deia, que me'n vaig per "los cerros de Úbeda", que estic vivint un moment que molta gent que m'envolta està del tot capficada en buscar-me parella i jo m'ho prenc a conya, faltaria més!. Dic, massa sovint, que tinc una vida plena, que mai estic avorrida i que quan vull xerrar, tinc amb qui fer-ho gaire bé sempre.
El meu fill gran amenaça obrir una pàgina al Facebook que digui més o menys "busco novio per la meva mare", te clar que com ho faci no provarà mai més les meves croquetes ni el meus rostits, una amenaça que de moment funciona.
No és dolenta la meva opció, és tan respectable com qualsevol altre, la meva amiga no decau en l'intent això que de moment, tots els que ha tingut han estat "sapos".
Si una cosa tenim fàcil les dones, per lletges que siguem, és tenir sexe si en tenim ganes, crec que això ho tenim més senzill que els homes.
Per tant, i a no ser que "vegi la llum", cosa gaire bé impossible, deixeu la Joana com està!, que està, del tot, feliç.
Com diu en Pere-Màrtir, millor sol que mal acompanyat!

5 comentaris:

Gregori Samsa ha dit...

Doncs sí, no hi ha res a dir
cadascú es munta la vida com millor li va
ara bé, de single sense fills (que jo sàpiga) a single amb descendència, mola que et vagin presentant penya
així, mentre proves, t'ho passes de puta mare

salut i felicitat

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Res a dir, però hi ha molta gent que necessita tenir al seu costat una altra persona, i jo pregunto? Serà per fer-li la punyeta? O pot-ser per tenir un/a criat per sentir-se millor?
Dons res, hi ha més feina a recollir què fer-ne caure, i tot del més variat.
Salut Joana

Glòria ha dit...

És la teva opció, tan vàlida com qualsevol altra, i no ets pas l'única, conec més casos. Qui diu que s'està millor acompanat/da? Feliç diumenge, Joana.

joan gasull ha dit...

A casa seva tithom baixa les escales com vol.....si a tu et va bé només has d'enviar gent a pastar fang i de tant en tant algun a dins el jaç... :-) Bona setmana i bona llibertat.

Josep ha dit...

Totes les opcions són legítimes, oi?

L'avantatge de la solteria és que no l'has de pactar amb ningú més.