dimarts, 26 de març de 2013

Carta oberta a Ada Colau. (amb afecte)

Benvolguda senyora,

vagi per endavant el meu respecte i solidaritat amb l'entitat que vostè representa i amb la tasca que estan fent, molt important i que encara te molta feina a fer.
També vagi per endavant que considero del tot inacceptables les paraules de la "senyora" Cifuentes respecte a la seva entitat i representants, espero que vostès prenguin mesures contra els insults d'aquesta dona que ha perdut en nord, això si mai ha sabut on era.

La meva carta és senzilla, hi ha una cosa que fan que no em sembla gens bé. Des de el punt de vista meu, dona que va estar casada amb un "senyor" que es dedicava a la política, per sort temps oblidat, li he de dir que això que denominen "assetjar casa dels polítics" em sembla una decisió del tot equivocada.
Li vull explicar que una vegada, quan encara estava casada i el meu fill petit, tenia uns 10 anys, un matí, a les 8, el nen va obrir la porta del carrer per treure a passeig el gos que teníem, va fer un crit que per mi va ser del tot esgarrifós i em va fer córrer a la porta del carrer on alguns brètols havien apilonat runes que ens impedien sortir.
Voldría, ara, anys després, tenir una foto del ensurt que va patir el nano, de la cara que va posar, del neguit... durant molts dies obríem la porta de casa amb por, de no saber què trobaríem. Mai varem saber, tampoc ningú es va molestar en informar, qui o perquè ens ho varen fer.
Aquesta petita mostra és perquè vostè entengui que les famílies dels polítics, no tenim res a veure amb la seva gestió, és més, molts cops no hi estem d'acord amb la gestió que fan, però de la mateixa manera que si a vostè li fan una mala intervenció en un electrodomèstic, vostè anirà a la botiga a protestar i presentar una queixa, doncs s'ha d'anar a les institucions on aquestes persones desenvolupen la seva gestió, MAI a casa seva, les famílies no en son culpables, cregui'm, i qui menys, els infants que hi poden haver.
No se si vostè és mare, m'interessa la seva gestió no la seva vida privada, però si ho es, li demano, si us plau, que hi pensi, que senti aquest espant que varem sentir nosaltres i recapaciti.
Ocupin ajuntaments i qualsevol edifici públic, però deixin les famílies al marge, si us plau...
Li torno a reiterar el meu suport, el meu neguit per les famílies desnonades, he escrit d'altres vegades al respecte i lo indigne que em sembla deixar famílies al carrer, els deixen tirats els que els varen endeutar. Sols li demano que les queixes les facins on toca.


7 comentaris:

joan gasull ha dit...

la llàstima és que ells tampoc respecten als infants i si els han de fer dormir sota un pont no els importa. Hem arribat a un punt de guerra que tot s'hi val i això és el que no hauria de ser.
Tothom és afectat i tothom té raó.

Glòria ha dit...

Totalment d'acord amb el teu escrit, Joana.

Júlia ha dit...

Totalment d'acord i no entenc la beneiteria amb què es defensen mètodes clarament feixistes, malgrat que s'utilitzin amb 'bones finalitats' que no justifiquen, mai, els mitjans. No em val que em parlin de la violència del poder, posar-se al nivell d'ells no porta enlloc, hi ha molts mètodes per denunciar, avui.

Júlia ha dit...

Em sembla que es magnifica el crit i la patacada mentre el jutge que realment ha fet tanta tasca en favor del tema és gairebé anònim, em preocupa.

Francesc Puigcarbó ha dit...

El problema d'aquests tipus d'actes és que se cap com comencen, pero no com acabaràn.

xelofont ha dit...

tota la raó del món, a vegades es confonen les coses, crec que ho has descrit a la perfecció...seria bó que això ho llegeixi qui ho ha de llegir...com tú m'encanta la tasca que fan però no podem lluitar entre nosaltres, és absurd, aniriem pel camí equivocat...

Llum Sánchez Penalva ha dit...


Benvolguda Joana, tu i jo sabem que el sentiment que ens uneix és a cobert del temps i la distància. Ja ho veus, sembla que va ser ahir que ens van parlar per darrera vegada, tot roman igual entre nosaltres, fresc i a punt per continuar. Quina sort haver-nos conegut, quina sort ser amigues de sempre i per sempre. Quina gran persona que ets plena de grans valors i humanitat, cóm t'estime i t'admire!.
Que tinguem salut ens nostres i nosaltres per seguir sent amigues per sempre, unides malgrat el temps i la distància.
Una gran abraçada de Llum. Salut!